Els 40 anys de Jamie Dornan

BarcelonaSegur que recorden Jamie Dornan, independentment de si han vist o no alguna de les pel·lícules en què apareix. Perquè quan algú veu Jamie Dornan para molta atenció i, a més a més, després, el recorda de forma indefinida. Doncs bé, aquest home que –sigui per enveja o per admiració– segur que no han pogut oblidar, just aquest diumenge fa 40 anys. Sí, 40. I sí, està com una rosa perquè –a sobre!– els anys se li posen bé. Però a pesar de tot això, Jamie Dornan és de la nostra mateixa espècie. Per més incomprensible que això pugui semblar. Perquè la nostra espècie, a vegades, és molt generosa amb alguns dels seus membres.

El gran públic va conèixer l'actor irlandès quan tenia només 30 anys gràcies a la pel·lícula 50 ombres d'en Grey, un film que li va obrir les portes a diversions inexplorades a una generació que ja gairebé donava alguns plaers sexuals per perduts. L'èxit dels llibres va acabar en films i l'èxit dels films va convertir Dornan i Dakota Johnson en dues estrelles de Hollywood conegudes arreu del món. Tot i aquella bogeria global pel sadomasoquisme que va fer que Dornan fos de cop i volta l'home més desitjat de la Terra, ell ja portava anys treballant. I sent desitjat. Primer va treballar a la moda, on no van poder-se resistir als seus encants i va protagonitzar campanyes per a firmes gens menyspreables com són Levi's, Calvin Klein, Armani o Dior. També va provar sort amb la música, on tampoc li va anar malament, ja que va anar-se'n de gira de teloner de KT Tunstall amb el grup que ell i un amic d'infància havien format. Es deien Sons of Jim, perquè tan ell com el seu amic tenien un pare anomenat Jim. Ho té tot, fins i tot humor...

Però anècdotes a banda, els seus èxits comercials en aquests sectors no són res comparats amb els que ha tingut com a actor. Després de debutar amb Kirsten Dunst el 2006 a la pel·lícula de Sofia Copol·la Maria Antoinette i d'haver aparegut en sèries conegudes com són The Fall i Once upon a time, la campanada la va donar amb el vestit d'empresari milionari de Christian Grey, un paper que pocs van aplaudir des del punt de vista interpretatiu, però que li ha servit per seguir treballant fins ara, deu anys després. A pesar de tot, l'ombra allargada de Grey el segueix perseguint encara avui. Les males crítiques que va rebre li podrien haver estat tot un càstig, però a ell això no li importa gaire, cosa que demostra que, a banda de guapo, és llest.

“No ha fet cap mal a la meva carrera formar part d'una franquícia cinematogràfica que ha guanyat més de 1.000 milions de dòlars. Qualsevol actor que estigui treballant et diria el mateix”, va assenyalar en una entrevista al novembre sobre el seu debut a la franquícia Fifty shades. "Ja sigui A private war, Anthropoid o Belfast o el que sigui que vingui després, la línia a la premsa és sempre: «És el millor que ha fet des de 50 ombres d'en Grey», com si encara necessités demostrar la meva vàlua. Encara estic pagant la penitència per aquesta elecció”, va afegir en aquella entrevista de forma clara però sense remordiments.

Tal com ha donat a entendre en diverses ocasions, ell no volia ser model, ho era perquè necessitava treballar i pensava que era una forma d'accedir al món de la interpretació. Tenia fills, una dona que és compositora –Amelia Warner– i factures per pagar i estava fart que al món de la moda es referissin a ell com "el tors d'or". Allunyat de la vanitat que molts li associen per haver fet de guapo en diverses produccions al llarg de la seva vida, afirma que encara no porta bé que la gent li faci fotos i per això volia deixar el món de la moda, perquè ell no es troba tan guapo ni creu que ser-ho sigui cap mèrit. Per aquest motiu es va agafar a l'única porta de sortida al món de la moda que tenia a mà i, a hores d'ara i després d'un pesat peatge de males crítiques, es pot dir que se n'ha sortit. Només cal veure com del seu paper coprotagonista a la deliciosa Belfast ningú en parla malament. I mira que ficar-se amb ell era ben senzill quan es compara amb monstres de la interpretació com Judi Dench, que també hi apareix.

Molt apartat del tipus de paper que va fer a 50 ombres, per a la contundent però delicada Belfast diu que Kenneth Branagh li va donar llibertat per interpretar el seu paper, que estava directament inspirat en el pare del director. Ell diu que, lluny d'interrogar el realitzador i els seus parents sobre el Branagh pare, el que va fer va ser inspirar-se en el seu propi pare. "Hi ha una mena de resiliència i una calidesa i bondat que són típiques dels homes de Belfast. El meu pare era així i també el pare del meu pare, una calidesa, un carisma, una força i sentit de l'humor, hi havia alguna cosa de tot això al guió, i per això vaig poder portar aspectes del meu pare i del meu avi al personatge", explicava Dornan en una entrevista promocional al gener en què també celebrava que no li havia tocat canviar d'accent per rodar.

Evidentment, en aquella entrevista li van preguntar pel seu paper a 50 ombres d'en Grey i això és el que va dir: "Fa set o vuit anys que faig feines que estan a milers de quilòmetres de distància d'aquest personatge, aquest [el de Belfast] és un pas més. Espero tenir una carrera llarga, em sento afortunat pel que he fet fins ara i si, quan arribi al final, d'aquí a 30 o 40 anys, o els que em deixin, la gent només recorda un personatge, potser és que no he fet gaire bé la meva feina, espero que no sigui així", va respondre ell deixant clar que va arribar a l'ofici com va poder, però que està disposat a quedar-s'hi fent coses molt diferents. Per més que això no sigui sempre un camí tan fàcil com el que podria tenir fent de guapo, on tindria l'èxit garantit. Sense cap mena de dubte té uns 40 anys molt ben portats. En cos i ànima!