Entre amics

Agnès Marquès: “L’amistat ens permet sortir de la solitud en què naixem i morim”

"Les bones amistats són aquelles amb qui saps que pots parlar de tot", diu la periodista

La periodista Agnès Marquès té dues amigues molt amigues. De fet, són les persones que més la coneixen al món. Una d’elles és l’Anna Parareda, i Marquès assegura que amb tretze anys res feia pensar que haguessin d’acabar sent amigues. “Érem una mica antagòniques, jo era més moguda i ella era més d’ordre. Al principi ni tan sols anàvem juntes a classe, però totes dues agafàvem l’autobús 22 i compartíem el trajecte de l’escola a casa”. Un estiu, quan per fi van coincidir a classe, rememora la periodista, es van començar a escriure cartes, tot i que tan sols les separaven 30 quilòmetres. “Jo estiuejava a Sant Vicenç de Montalt i l’Anna a Llinars, i les cartes encara les conservem”, assegura, divertida.

Des d’aleshores es van fer inseparables. A la facultat, tot i estudiar carreres diferents -Marquès periodisme i Parareda dret-, van mantenir la relació i van compartir amics. “La nostra relació és molt familiar. Hem anat superant totes les etapes de la vida més o menys en paral·lel i, tot i ser tan diferents, ens hem anat trobant que vivíem el mateix”, assenyala.

L’altra persona que sap més bé qui és Agnès Marquès és la periodista Marta Català. “A la facultat ja havia sentit a parlar d’ella i una tarda després de classe vam coincidir fent unes canyes. És molt bromista i divertida, és d’aquelles persones a qui sempre li passa de tot”, diu. Poc després, quan Marquès treballava a RNE, Català va entrar-hi de becària: “La seva arribada va ser una autèntica revolució, i la nostra amistat va néixer a base d’atacs de riure”. Si al costat de Parareda Marquès es considera moguda, al costat de Català es considera més aviat tranquil·la: “La Marta és caòtica en el millor sentit de la paraula. Jo soc de poc ordre al costat de l’Anna, però la Marta és encara més a l’extrem”, riu.

Amb totes dues, assegura Marquès, té prou confiança per “explicar-s’ho tot”. “Les bones amistats són aquelles amb qui saps que pots parlar de tot i que, passi el que passi, seran al teu costat. Combreguin o no amb tu, saps que no et jutjaran, que seran incondicionals. La incondicionalitat crec que també és el que dono jo a les meves amistats”, reflexiona la periodista.

Per a ella, l’amistat és un dels aspectes més importants a la vida. “L’amistat és la família que tries, és el que et permet sortir de la solitud individual en què naixem i morim, és l’acompanyant vital, i és per això que a la Marta i l’Anna espero tenir-les fins als últims dies. D’amistats n’hi ha moltes, però com elles no sé si en tindré gaires més”, conclou.