Ahmad Kontar: de refugiat a 'top model' a França

Fa només dos anys era en una pastera travessant el mar entre Turquia i les illes gregues

Enfundat en un vestit de color groc de Jacquemus, la firma de moda del prêt-à-porter a França, Ahmad Kontar acapara totes les mirades. El seu cos sembla esculpit per un artista del Renaixement. Es mou amb desimboltura, però continua tocant de peus a terra. Fa només dos anys era en una pastera creuant el tros de mar entre Turquia i les illes gregues, on des del 2014 s’han deixat la vida més de 1.500 persones. Va fugir de la guerra de Síria amb la seva germana bessona, i mai s’havia imaginat que treballaria de model. Fins que un dia Chistopher Landais, director de càsting, el va veure pel carrer i el va convidar a desfilar per a la marca alemanya GmbH. No tothom entén el seu triomf: “El meu pare, que continua a Síria, diu que això no és una feina per a homes”, confessa.

“Abans em presentaven com un refugiat i ara em presenten com un model de moda. Però jo no soc ni una cosa ni l’altra, o més aviat soc això i moltes coses més: sirià, ballarí, jugador, estudiant...”, explica per telèfon a l’ARA. “Cadascú et posa l’etiqueta que vol: les mirades canvien”, afegeix. Assegura que quan desfila es recorda de com el mirava la gent quan travessava fronteres i carreteres en una cursa contra el temps per reunir-se amb la seva mare, psicoanalista, que havia marxat uns mesos abans que els seus fills per preparar-los el terreny.

Adolescència estroncada

La seva adolescència va ser molt diferent de la dels models, dissenyadors, fotògrafs i periodistes que l’acompanyen en una etapa de què gaudeix, amb una certa de distància, sense deixar-se enlluernar pels flaixos. La seva primera passió va ser el bàsquet, i als 14 anys va aconseguir entrar a la selecció nacional. “Viatjàvem per tot el país, fins que va esclatar la guerra i no vaig poder continuar competint”. El seu món es va enfonsar. Va trobar un consol en el 'break-dance': “Hi havia un noi que feia classes a Suweida, la meva ciutat, i m’hi vaig apuntar. M’encantava veure com girava sobre el cap i vaig voler aprendre’n. M’ho vaig prendre molt seriosament”. Uns mesos després va acabar substituint el professor, que va quedar atrapat pel conflicte a la seva ciutat natal.

La situació era cada cop més insostenible, fins que un dia la seva germana bessona, que vivia a Damasc, es va salvar pels pèls d’una bomba que va caure sense explotar al costat de casa seva. Quan ho va saber, la seva mare els va dir que sortissin “com fos” de Síria. “Vam marxar precipitadament, abans que Turquia comencés a exigir visats. Després vam anar en pastera a Grècia i vam creuar a Macedònia tres dies abans que tanquessin la frontera a Idomeni”, recorda, i aclareix que no vol entrar en detalls. “No amago que soc sirià, però no vull jugar la carta de la llagrimeta”, diu.

Kontar és conscient que la carrera dels models masculins és curta, i assegura que el seu projecte de futur és un altre: la cinesiologia, una teràpia natural basada en el moviment muscular. Diu que un dia vol tornar a Síria, però que no ho vol fer “amb les mans buides”.

Més continguts de