Albert Adrià: “El José Andrés i jo vam viure junts en una caravana sense finestres”

BarcelonaAlbert Adrià i José Andrés són dos xefs cèlebres a tot el món, però quan tenien 17 anys eren tan sols dos amics que vivien junts “en una caravana sense finestres ni pany a la porta” a la Cala Montjoi, al Parc Natural del Cap de Creus. Era l’any 1986, i Adrià començava a treballar a El Bulli amb el seu germà Ferran -que tenia 23 anys-, mentre que Andrés ja era el cap de cuina de l’Antull. “Ens vam conèixer perquè a mitjanit, quan plegàvem d’El Bulli, anàvem al seu restaurant a fer un arròs”, recorda Adrià.

Un any després el van fitxar per a El Bulli, i va ser en aquella època que els dos amics es van instal·lar en aquella caravana atrotinada que algú havia abandonat a Cala Montjoi. “Aquells records em persegueixen molt”, reconeix Adrià, que aleshores encara no tenia gaire interès per la restauració. “El José, en canvi, era un enamorat de la cuina, un estudiós. Amb 18 anys ja havia escrit un llibre sobre les cireres”, rememora el xef.

La mili els va separar temporalment. Adrià se’n va anar a fer de cuiner a la Capitania General de Barcelona, al passeig de Colom, i Andrés es va embarcar amb la Marina al vaixell escola Juan Sebastián Elcano, i va fer la volta al món. “Després de la mili ell se’n va anar als Estats Units i vam perdre el contacte, tot i que m’arribava que les coses li estaven anant bé”. No es van retrobar fins al 1997, quan Adrià ja era l’encarregat de les postres a El Bulli i havia caigut en una petita depressió. “Em va agafar una pájara perquè no havia conegut res més que El Bulli. No teníem diners, però vaig estalviar per fer un viatge intercontinental. Ara viatjar als Estats Units és d’allò més normal, però aleshores no ho era”, recorda el xef.

Tornar-se a veure, diu, va ser molt especial. “Ens vam retrobar amb totes aquelles experiències d’adolescència que ens han portat a ser on som, amb aquells anys d’estar junts en una caravana sense res més que els nostres somnis”, rememora el xef. Un d’aquests somnis, explica, era portar la seva cuina als Estats Units, junts. Ho van aconseguir el març passat, trenta-cinc anys després d’haver-se conegut, amb la inauguració als Estats Units d’un espai culinari de més de 3.000 metres quadrats amb el millor de la gastronomia espanyola, el mercat Little Spain.

Quan parla de l’amistat, Albert Adrià no pot evitar ser nostàlgic. “Em vaig criar en un barri: una encaixada de mà era la part més important d’un contracte. Quan vam començar a treballar de forma professional, em quedava parat quan em deien de firmar un paper. Però què diu aquest home, pensava, si li acabo d’encaixar la mà”, recorda. Per a Albert Adrià, definitivament, cuina i amistat són dues coses que van juntes. “Els problemes se solucionen al voltant d’una taula, les alegries se celebren al voltant d’una taula”, comenta. I conclou: “Aquesta manera de fer forma part de la nostra cultura, i espero que no desaparegui mai. Ni això, ni el vermut”, i riu.