El museu de Balenciaga: amor secret, corrupció i alta costura robada

Demanen vuit anys de presó per a l'alcalde de Guetaria, que hauria beneficiat l'arquitecte per amor

Amor, corrupció, política i l'atractiu de l'alta costura amaneixen la trama del cas Balenciaga, la història del saqueig econòmic del museu dedicat al modista Cristóbal Balenciaga al seu poble natal, Guetaria (Guipúscoa), projectat en 4,8 milions d'euros l'any 2000 i que va acabar costant-ne 30 onze anys més tard. La "intensa relació sentimental" que va portar presumptament l'exalcalde de Guetaria, Mariano Camio (del PNB), a afavorir l'arquitecte cubà Julián Argilagos es troba en el germen d'aquest frau amb ingredients suficients per superar l'argument de qualsevol pel·lícula de Hollywood i que s'està jutjant a Sant Sebastià, tal com recull Efe.

Contractes modificats, viatges a París i als Estats Units, peces del cèlebre modista guipuscoà desaparegudes i pagaments per despeses privades amb diners públics formen el plec de qüestions que han acabat amb el prestigi del projecte promogut per la Fundació Balenciaga –que presidia el cèlebre modista francès Hubert Givenchy– i la Societat Pública Berroeta Aldamar, constituïda per les institucions per gestionar la construcció d'un museu que en un inici havia de ser la icona de glamur més destacada del País Basc.

La vinculació de noms del prestigi de la reina Fabiola de Bèlgica, el tenor Plácido Domingo i els modistes Paco Rabanne, Yves Saint Laurent, Óscar de la Renda i Gianfranco Ferré, entre altres personalitats, van contribuir al renom del projecte, que s'havia d'inaugurar el maig del 2003. Ningú sospitava aleshores la dimensió del frau que començava a gestar-se.

La formació política Aralar va punxar la bombolla del Museu Cristóbal Balenciaga el 2007 quan va reclamar a les institucions que posessin "límit" econòmic al "sac sense fons" en què s'havien convertit les obres. Mesos més tard els contractes dubtosos van arribar a mans de la Fiscalia, que va acabar portant el cas als jutjats. A més, es va saber, gràcies a la conservadora de la Fundació Balenciaga, Miren Arzalluz –filla de l'expresident basc–, que algunes d'elles presumptament havien estat regalades per Camio a esposes d'alcaldes guipuscoans del PNB.

L'aixecament del secret de sumari el 2009 per part del jutjat que investigava el cas per la via penal va permetre conèixer una presumpta estafa pensada per Camio per "enriquir" l'arquitecte Julián Argilagos, amb qui "mantenia una intensa relació sentimental" gràcies a la qual va poder fins i tot exercir sense tenir convalidat a Espanya el seu títol superior.

La Fiscalia va demanar el 2014 vuit anys de presó per a Mariano Camio i quatre més per a Argilagos, però la salut del primer i la impossibilitat de localitzar el segon van fer que la vista s'hagués de posposar fins dimarts passat. L'arquitecte, casat i amb fills, segueix en localització desconeguda.

De moment, de totes les declaracions destaquen les de Camio, que ha culpat de tot la Fundació Balenciaga per falta de control sobre el procés de construcció. Una acusació per defensar la seva innocència que fluixeja si es té en compte que ell era vicepresident d'aquesta fundació. Pel que fa al fitxatge de l'arquitecte cubà, diu que només "va cobrar per la realitat del treball que volia desenvolupar". També assegura que no va treure a concurs públic el museu perquè Argilagos era la persona que més exposicions de Balenciaga havia fet "al món".

Més continguts de