Entre amics

Berta Pujadas: “Quan l’amistat és bona, ser rivals al terreny de joc no importa”

“Si l’equip està unit sempre surt tot millor, i la Laia i jo hem passat moltes coses juntes", assegura la futbolista

Cada tarda, després de les classes d’anglès, Berta Pujadas i la seva àvia anaven a buscar el seu germà gran a futbol. Mentre la Berta esperava que acabés l’entrenament sempre aprofitava l’estona per fer un parell de xuts, fins que algú es va adonar que hi tenia força traça i li van proposar d’unir-se a l’equip amb els nois, el Veterans de Catalunya. Cinc anys després, la selecció catalana la va convocar en la categoria sub-12, i allà va conèixer Laia Aleixandri. “Des del primer moment vam tenir molta afinitat, totes dues havíem jugat sempre amb nois i vam connectar”, recorda.

Després de l’experiència amb la selecció, la Berta i la Laia van seguir en contacte. Era l’època del Messenger, i les dues amigues sempre trobaven alguna estona per xerrar. La sorpresa va arribar pocs mesos després, quan el Futbol Club Barcelona les va fitxar a totes dues i van començar a entrenar-se a La Masia. “Vam estar jugant juntes cinc anys”, recorda, fins que la Berta va fitxar per l’Espanyol i la Laia per l’Atlètic de Madrid, una manera d’assegurar-se més minuts al terreny de joc. L’any passat, les dues amigues van retrobar-se a la selecció espanyola, i la premsa esportiva es va referir a elles com “el mur de la rojita ”, alabant-ne la compenetració. La Berta creu que, quan a l’equip hi ha amistat, es nota en els resultats. “Quan l’equip està unit sempre surt tot millor, i la Laia i jo hem passat moltes coses juntes. Hem plorat de tristesa per les derrotes i d’alegria per les victòries”, assegura. “Ella ho sap tot de mi, i jo d’ella”, afegeix.

Ara que la Berta i la Laia juguen en equips diferents (a l’Atlètic de Madrid i al València) i, per tant, de vegades s’enfronten com a rivals al terreny de joc, assegura que les coses no han canviat. “Quan una amistat és bona, aquestes coses no afecten”. És cert que, amb la Berta a Barcelona i la Laia a Madrid, de vegades és difícil trobar moments per passar juntes, però per a aquest estiu planegen fer un viatge. “A algun lloc tranquil, estem tot l’any amunt i avall, així que anar a una platja i no fer res en tot el dia estaria molt bé”, diu rient la jugadora.

De la Laia, assegura, el que més en valora és la confiança que li transmet. “Sempre es pot comptar amb ella, i desprèn molta alegria. Estar juntes significa riure tota l’estona. Jo també soc molt alegre, difícilment em veuràs seriosa, i en aquest sentit ens entenem molt”. “Al final, el que més valoro d’una amistat és que hi sigui quan tot va bé, però també quan tens una mala ratxa. Per a mi l’amistat és això: ser-hi en els bons moments i en els dolents”. En les victòries, i en les derrotes.

El + vist

El + comentat