Entre amics

Bonaventura Clotet: “Vaig conèixer l’Ousman Umar visitant el Papa”

L'amic del doctor va creuar el desert i va arribar a Líbia amb una màfia de tràfic de persones

El doctor Bonaventura Clotet va conèixer el seu amic Ousman Umar en un context insòlit: una missa privada al Vaticà amb el papa Francesc. Esclar que la vida d’Umar també ho ha sigut, de vegades, d’insòlita. Als 9 anys va haver de deixar l’escola per guanyar-se la vida, i poc després va abandonar Ghana amb la intenció d’arribar a Europa, on estava convençut que trobaria un paradís. Va creuar el desert i va arribar a Líbia amb una màfia de tràfic de persones: de 46 que van iniciar el viatge, només 6 van arribar a la destinació final. No va ser fins a l’adolescència que va aconseguir arribar a les Canàries amb una pastera, i d’allà el van enviar a Barcelona. Sol i sense conèixer ningú, un dia va topar amb una família pel carrer i els va demanar ajuda. Aquell instant li va canviar la vida: la família va decidir acollir-lo a casa seva. En gairebé 10 anys va passar de ser un analfabet a estudiar a la universitat i a conèixer, el 2018, el doctor Clotet en una missa privada amb el Papa.

“El papa Francesc -explica el doctor Clotet- va voler dedicar una missa als migrants amb motiu del cinquè aniversari de la seva visita a Lampedusa. Allà, l’Oscar Camps, de l’ONG Open Arms, em va presentar l’Ousman”. Gràcies a l’amistat que va néixer aquell dia -compartida també amb Josep Santacreu, Jordi Villacampa i Oscar Camps-, Clotet i Oumar han denunciat plegats “el drama que viu la immigració al món i la injustícia que es comet deixant que les persones morin ofegades, que siguin víctimes de màfies i que els governs siguin insensibles a aquesta tragèdia horrorosa”.

“Hem d’empatitzar més i estigmatitzar menys”, reivindica l’investigador, per això posa en valor la seva amistat amb l’Ousman, que acaba de publicar el llibre Viatge al país dels blancs (Rosa dels Vents). “L’Ousman té una capacitat de lluita i una resiliència molt grans, a més d’una voluntat de seguir endavant i fer-ho ajudant els altres. Té molt clar, per exemple, que ningú més hauria de sortir de Ghana i passar pel que ell ha passat, i per això ha desenvolupat una xarxa d’aules d’informàtica en escoles rurals”, per facilitar-los l’accés a la informació i ajudar-los a desenvolupar-se en tot el seu potencial.

En cert sentit, el doctor Clotet viu la solidaritat d’una manera similar a l’amistat: “El més important en una amistat és la sinceritat, la capacitat de renunciar a quedar bé per ajudar. El més senzill davant d’un problema és no opinar o no ajudar, però l’amistat no és això”. El més bonic d’una amistat, afegeix, és justament “invertir temps i atencions a aquella persona sense esperar res a canvi”. No és també això, la solidaritat?