Entre amics

Carlos Marqués-Marcet: “Els productors sempre diuen que treballar amb amics és un problema, i jo no hi estic d’acord”

El director de cinema té dos amics molt amics, dos amics que no sabien l’un de l’altre fins que 10.000 km, l’ opera prima de Marqués-Marcet, els va unir

Carlos Marqués-Marcet té dos amics molt amics, dos amics que no sabien l’un de l’altre fins que 10.000 km, l’ opera prima de Marqués-Marcet, els va unir. Però comencem pel principi, com si això fos una pel·lícula.

Carlos Marqués-Marcet va conèixer el seu amic Borja Bagunyà el primer dia d’universitat. “Des del minut u va ser com un flechazo. Probablement vam començar a parlar d’alguna cosa molt pedant, perquè quan tens 18 anys et creus que saps moltes coses i no tens ni puta idea, però des d’aleshores vam ser com cul i merda”, recorda el cineasta. Amb 19 anys se’n van anar junts d’Erasmus a Dinamarca, una experiència “molt intensa” on tots dos van créixer. “Al tornar ell va deixar audiovisuals i va començar literatura comparada, i ara és senyor doctor i tal de literatura comparada. Abans teníem diàlegs on podíem estar a la mateixa altura, ara el seu nivell intel·lectual és massa alt, i em sento com un beneit”, bromeja Marqués-Marcet.

A l’Aleix Plademunt el va conèixer a Màlaga, i no va ser en absolut un flechazo. “Vam coincidir en una residència on compartíem quinze dies amb tot tipus d’artistes. Quan ens van recollir a l’aeroport, l’Aleix em va mirar, tot seriós, com és ell, i va pensar: «Qui és aquest subnormal que va de winner i dona la nota». Jo, per la meva banda, vaig pensar: «Quin tio més sec i més avorrit»”. La primera impressió, així doncs, no va ser bona, però ves per on els va tocar dormir en habitacions veïnes. “Vam estar dies sense gairebé parlar-nos, però passava una cosa molt estranya. Resulta que tots dos pixàvem sempre a les mateixes hores, i cada vegada que anaves a pixar senties l’altre. Era molt estrany. Poc després, contra tot pronòstic, ens vam fer amics”.

Quan Marqués-Marcet estava començant a treballar en 10.000 km va decidir que el Borja i l’Aleix s’havien de conèixer. Van començar un projecte artístic multidisciplinari al voltant de la idea de distància i tecnologia i, tot i que al final no el van arribar a exposar, les fotografies que va fer l’Aleix Plademunt són les que a la pel·lícula signa el personatge de Natàlia Tena, i el correu electrònic que el personatge de David Verdaguer reescriu és en realitat el Borja Bagunyà, teclejant a tota velocitat. “A Terra Ferma també hi surten, una mica desenfocats”, riu el cineasta.

Marqués-Marcet diu que sempre li ha agradat, això de barrejar amistat i feina, ja sigui en un rodatge o al voltant d’unes cerveses comentant un guió. “Els productors sempre diuen que treballar amb amics és un problema, però jo crec que tenim molt poc temps a la vida, morim molt ràpid, així que prefereixo passar el poc temps de què disposem amb la gent que m’estimo”.

El + vist

El + comentat