EL VENTILADOR

Chamo San: “La cultura és la força que ens fa avançar com a societat”

"Suposo que els que ens dediquem al que ens apassiona mai desconnectem del tot, i per això acostumen a sortir tantes coses quan desconnectem", diu San

Somiador realista. Pensador oníric. Blanc i negre. Color. Intel·lectualitat dibuixada. Dibuixos pensats fins a l’últim traç. Reflexió i atreviment. El dibuix fet pensament, el dibuix fet declaració d’intencions, el dibuix fet contrast. El dibuix de Chamo San (@chamo_san).

1. Processos

Comencem girant els rols i li pregunto al Chamo quina és aquella pregunta que no li han fet mai i que li agradaria contestar. Ho té clar, i dispara: ¿Creus que es profunditza prou als mitjans en la feina dels creatius? I tot seguit, respon: No. Crec que se’ns utilitza de tant en tant per vestir certs productes, i es frivolitza molt amb la nostra feina i la nostra imatge. Això perpetua certs estereotips i que la cultura no es valori com el que és: la força que ens fa avançar com a societat. Les coses clares des del minut u. Seguim: Quan t’arriba la inspiració? Treballant. N’estic segur. Suposo que els que ens dediquem al que ens apassiona mai desconnectem del tot, i per això acostumen a sortir tantes coses quan “desconnectem”. I llavors li pregunto com treballa millor i em diu que depèn del procés creatiu en què es trobi: silenci per esbossar, música per compondre la imatge i, quan li esperen hores i hores de feina per treballar els valors, els volums, les textures, etc., és el moment de podcasts interessants. La recepta de l’èxit.

2. Projectes

Com et definiries amb cinc adjectius? Autodidacte, nocturn, responsable però dispers i coherent (ho intento). I amb un projecte? Potser els dibuixos que faig a les meves llibretes. Quan agafo una bona ratxa són quasi com diaris amb dibuixos, així que crec que és el que millor em pot definir. No m’atreveixo a demanar-li que me’ls ensenyi però tinc molta curiositat per veure’ls. I l’últim projecte creatiu? Tinc uns quants projectes personals en procés després de treballar els últims tres anys gairebé exclusivament per a publicitat. I del que més orgullós estàs? Els últims dibuixos de les meves llibretes, que espero editar en llibre aviat.

3. Il·lustracions

¿Quan vas saber que et dedicaries a la il·lustració? La veritat és que mai he tingut un pla. Sabia què m’agradava i en què podia destacar, que és el dibuix, però no he sabut mai del tot quina era la meva direcció. Un dia em van començar a oferir feines d’il·lustració, i així va començar la meva carrera. Ens hem embalat i ja estem dins el seu món de dibuixos, somnis i traços. ¿Vius experiències a través dels dibuixos que fas o és més la vida que et porta a dibuixar situacions que has viscut? Suposo que igual que un escriptor introdueix episodis autobiogràfics en novel·les de ficció, els artistes fem el mateix. ¿Els teus somnis inunden les teves il·lustracions o les teves il·lustracions inunden els teus somnis? Els meus somnis inunden les meves il·lustracions. Si els diners no fossin un factor, quin seria el teu projecte somiat? Fer una pel·lícula, segurament. Si fos animada, hauríem d’eliminar també el factor temps. I somric, al sentir això últim. De moment veurem els dibuixos de les seves llibretes i, qui sap, potser algun dia els podrem veure animats. M’encantaria.

Més continguts de

El + vist

El + comentat