ENTRE AMICS

Gabriel Rufián: “El meu amic i jo érem tan i tan amics que es pensaven que estàvem enrotllats”

“Jo tenia un look macarrilla, però ell era un heavy de llibre: cabells llargs, barba, ungles pintades, vestit de negre…”, rememora el polític

Quan anava a l’institut, Gabriel Rufián va fer un molt bon amic. “A la classe eren tot noies i quatre nois, i ell era el meu company de pupitre”, recorda. “Jo tenia un look macarrilla, però ell era un heavy de llibre: cabells llargs, barba, ungles pintades, vestit de negre…” Estudiaven el batxillerat humanístic, i a tots dos els agradava la música i escriure. Es van entendre de seguida. De fet, rememora Rufián, eren tan i tan amics que fins i tot va córrer el rumor que estaven enrotllats. “Sempre ens saludàvem amb dos petons, i suposo que, fa vint anys, a algunes persones els xocava. No hauria tingut cap problema si fos veritat, però dona la casualitat que tots dos som heterosexuals. Així que nosaltres rèiem del tema i en fèiem conya. De tant en tant apareixíem al pati de l’escola agafats de la mà només per fotre”, diu el diputat.

Justament, el que a Rufián li agradava més del seu amic era que era “una persona molt oberta i molt sensible”. “Jo potser anava amb el xip de los hombres no lloran, i ell ens va ensenyar una mica a tots que es podia llegir poesia i que podies parlar dels teus sentiments obertament i que no passava res”, explica.

Quan tots dos van començar a treballar del que havien estudiat, Rufián i el seu amic (a qui prefereix mantenir en l’anonimat) es van separar durant un temps. Fins que, fa uns anys, es van retrobar. “Jo sabia que s’havia fet càmera però no sabia on, i de sobte me’l vaig trobar en un acte. Ara ens trobem sovint, i de vegades la gent flipa perquè si estic en una entrevista o en un míting i el veig, ho aturo tot i vaig a abraçar-lo. Un polític abraçant un càmera… és estrany”, assegura.

Rufián afirma que trobar temps per als amics no sempre és fàcil, però té molt clar que continuar mantenint gent “de quan no eres qui ets és la millor manera de no perdre el cap”. “Quan surts a la tele la gent et tracta o bé com si fossis Justin Bieber o bé com si fossis Cruella de Vil. Les persones que et coneixen de tota la vida, en canvi, et donen una visió molt diferent, et recorden coses, et fan sentir com eres, com si el temps no hagués passat… I això, mentalment és molt sa”.

Per a Rufián, una bona amistat és aquella amb qui “pots estar còmode en qualsevol situació” i que, passi el que passi, “saps que no et jutjarà”. “Encara que xoqui, jo sempre he disfrutat molt més tenint amics que pensen diferent de mi. Em costaria fer-me amic d’algú que negui la violència masclista, però tinc amics que voten el PP, i això és molt sa perquè et dona una visió més diversa de la vida, et treu de la bombolla”. Amb gent diferent de tu, conclou Rufián, “la vida sempre és molt més rica”.

Més continguts de