Josep Oriol Pujol: “Quan tens un càrrec directiu ja hi ha qui t’ensabona”

BarcelonaCom no podria ser d’una altra manera, Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, va veure néixer una de les seves millors amistats en una casa de colònies. “El Vicenç Sebastian i jo anàvem a la mateixa escola, però érem de cursos diferents, i no ens vam fer amics fins que vam coincidir en unes colònies que organitzava la parròquia de Montgat”. Aleshores tenien 15 anys, tots dos eren tímids i a tots dos els agradava la muntanya i caminar.

“Al cap d’un temps vam fer el curs de monitors junts, i als 23 anys vam començar a portar els nostres propis grups. Era canalla molt vulnerable socialment, els portàvem de campaments, a caminar per la muntanya… Crec que vam fer una bona feina ensenyant-los a moure’s pel món. La primera vegada que els vam baixar a Barcelona… entraven en un pàrquing Saba en lloc d’entrar al metro, i això que parlem de Montgat”, rememora Pujol, que recorda aquells anys com una etapa “molt enriquidora” per a tots ells. De fet, Pujol encara manté relació amb alguns dels joves a qui havia fet de monitor, fins al punt que han passat alguns dies de vacances junts en família.

Mentre creixien, Pujol i Sebastian van continuar anant plegats a la muntanya. El pic de Montardo, la vall de Núria, amb el seu santuari… “A l’hivern baixàvem per la neu amb sacs de plàstic, res d’esquís”, riu.

Encara ara fan alguna caminada -l’última, per la serra de Marina fins a la casa de colònies de la Ruca, a Moià-, es truquen i de vegades queden per dinar. Sebastian porta des de fa uns quants anys l’administració d’una casa de colònies a Calafell, i això fa que es puguin veure menys sovint. “Abans vivíem al mateix poble i era més fàcil, però ara ens passem coses per WhatsApp”, assenyala Pujol, que té clar que l’amistat “és forta”.

“El Vicenç és una persona molt honesta, sincera, una persona de confiança. Allò que parlem entre nosaltres, sé que queda entre nosaltres”. La lleialtat i la sinceritat, diu Pujol, són dues de les coses que més valora en una amistat. “Quan tens un càrrec directiu ja hi ha qui t’ensabona, d’un amic esperes que et digui les coses tal com són”, reivindica.

Pujol està convençut que l’amistat és una cosa que “s’ha de conrear”. “Hi has de posar una mica d’esforç, has de prendre la iniciativa de trucar, de veure-us. És important que, malgrat les circumstàncies personals i de la vida, passi el que passi, sempre hi hagi aquella voluntat de mantenir el contacte”, reflexiona.