Laia Sanz: “No entenc les persones que, per rivalitat, trenquen una amistat”

BarcelonaQuan era petita, Laia Sanz tenia més amics nois que noies. Va començar a competir als 7 anys i, en la majoria d’ocasions, ella era l’única noia. La seva primera victòria en la categoria masculina de trial va arribar als 12 anys, amb una moto de 80 cc, i als 15 ja era campiona d’Espanya en la categoria cadet masculí. Va ser al voltant d’aquella època, quan ja tenia bastant clar que volia dedicar-se al trial de forma professional, que va conèixer la seva amiga Marta Cusidó.

Va ser a l’Institut Centre d’Alt Rendiment Esportiu, a Sant Cugat del Vallès, on totes dues estudiaven i s’entrenaven. “Vam connectar de seguida. Ella feia gimnàstica artística i havia competit als Jocs Olímpics de Sydney. Hi ha coses que compartia amb ella que potser altra gent de la nostra edat no entenia: ella sabia què era la competició, què era passar dies fora de casa i què era la pressió”, explica Sanz, i afegeix: “Més enllà d’aquests elements, potser el que més ens va unir va ser la nostra manera de ser: totes dues teníem caràcter, érem inquietes i ens anava la marxa”.

Sanz recorda especialment un viatge que van fer juntes a Sardenya. “Jo tenia 20 anys i m’acabava de treure el carnet de conduir. Anàvem amb una furgoneta i, a dins, hi portàvem una moto per voltar per allà. Va ser un gran viatge”, rememora. La moto la conduïa Sanz, esclar: “Ella és un perill en moto -riu-, perquè cau i no s’espanta”.

Amb el temps i les competicions, veure’s es va anar fent una mica més complicat, però la Marta, assegura la pilot, “sempre ha estat una d’aquestes amistats que pots estar dos mesos sense veure i tot segueix igual”. “A mi això no em passa amb tothom, només em passa amb les amistats que són de debò, i amb la Marta em passa”, reflexiona.

De les bones amistats, Sanz diu que en valora que siguin bones persones i que siguin sinceres. “Hi ha molta gent que només et diu el que vols sentir, i d’un amic valores que et digui les coses com són”, afirma. Reconeix que, quan tens una projecció pública, hi ha gent que se t’acosta només “per interès”. “Amb el temps et tornes una mica bruixa, i aprens a detectar qui et convé i qui no. Això té un punt negatiu: de vegades desconfies de persones que valen molt la pena, i només ho descobreixes amb el temps”.

Sigui com sigui, Laia Sanz es considera una persona amistosa, fins i tot amb els rivals. “Amb l’Iris Kramer vam estar competint durant anys però ens vam fer amigues, i quan el 2007 em va guanyar el Mundial vam celebrar-ho juntes”, rememora, i afegeix: “No entenc les persones que, per rivalitat, trenquen una amistat. Jo defensaré sempre el fair play, dins i fora de la pista”.