ENTRE AMICS

Laia Servera: “La Maika i jo vam topar a l’aeroport i vam recórrer Etiòpia juntes sense coneixe’ns de res”

Van descobrir que totes dues venien de passar un any complicat, i de seguida es van entendre

Per l’aeroport internacional d’Etiòpia, l’Addis Abeba Bole, hi passen cada dia 52.800 passatgers. L’estiu del 2010, acabada d’aterrar des de Barcelona, Laia Servera va conèixer una d’aquestes persones: la Maika, la primera persona a qui des d’aleshores truca quan una bona notícia (o una de dolenta) li crema a les mans.

El 2010, però, eren dues desconegudes en un país desconegut i, enmig del tràfec de maletes i cares i olors noves, van començar a parlar. Van descobrir que totes dues venien de passar un any complicat, i de seguida es van entendre. Van decidir compartir els tres primers dies del viatge abans que cadascuna continués el seu camí en solitari. Al final es van passar gairebé un mes recorrent el país plegades. “Acostumo a viatjar sola perquè fins i tot amb les persones amb qui et portes bé pots acabar tenint alguna topada. Viatjar amb algú és complicat, imagina’t si ho fas amb algú que no coneixes de res. Però tot va sortir perfecte”, rememora la Laia.

Des d’aleshores han fet més viatges juntes, es veuen sempre que poden i cada dia troben algun moment per parlar. “És curiós el que passa amb l’amistat. El temps es dilueix, i una persona a qui només coneixes de fa uns anys de sobte es converteix en algú molt important a la teva vida”, reflexiona la Laia.

Juntes n’han passat de tots colors, i una cosa que les uneix és la capacitat de desdramatitzar les males experiències i convertir-les en anècdotes que amb els anys els fan somriure. N’és un bon exemple la primera i única topada que han tingut en gairebé una dècada d’amistat, l’estiu del 2012. “Érem a Kaixgar, a la Xina, i havíem de passar al Kazakhstan per arribar a l’Uzbekistan, on teníem els vols per tornar a Barcelona. Però a l’aeroport no ens van marcar bé els visats, i no ens deixaven sortir”. La frontera era en un port de muntanya, i la Laia i la Maika estaven atrapades, difícil no discutir-se, les targetes de crèdit no els funcionaven i van haver de tornar a Kaixgar fent autoestop. “Vam viure moments de tensió, però al final ens en vam sortir”, recorda. Per tornar a Kaixgar, els va recollir un camioner que durant tot el trajecte va estar escoltant cançons de Shakira. Amb els pocs diners en metàl·lic que els quedaven, van aconseguir comprar un bitllet de tren: van viatjar 26 hores a través del desert de Taklamakan per agafar un avió cap a l’Uzbekistan.

Casualitats de la vida, la pilot era mallorquina i les va cridar per l’altaveu per saber què dimonis hi feien dues noies de Barcelona en un avió on només hi havia locals. “Amb la Maika ens uneix això: les coses que a primera vista semblen un contratemps, per a nosaltres s’acaben convertint en experiències per riure i gaudir”, conclou la Laia.

Més continguts de