Miquel Martí: “Amb la meva feina estic aprenent a distingir entre amics i coneguts”

BarcelonaQuan era adolescent, a Miquel Martí li agradava anar a l’institut. El motiu? Els seus amics, principalment. “L’època dels tretze als disset anys la recordo com un festival de l’humor cada dia”, assegura. Aquells amics -els de l’escola i els del bàsquet- encara els conserva gairebé 40 anys després de conèixer-se i, malgrat la distància física, són fidels a la tradició de veure’s un parell o tres de cops a l’any, amb Sant Joan marcat al calendari com el dia en què ningú no pot faltar. “Ells formen el nucli dur de les meves amistats”, afirma.

Passada l’adolescència, el sentit de l’humor també va ser l’element clau que va unir Miquel Martí a l’advocat Ignasi Costas. A ell el va conèixer fa més d’una dècada, l’any 2008, quan Martí es va incorporar a Biocat. “Compartíem un humor bastant càustic i teníem una manera similar de veure les coses. Al final, però, va ser una qüestió de pell: hi ha gent amb qui t’asseus i de seguida veus que t’hi entens”, reflexiona el directiu. Costas i ell, continua, de seguida van agafar el costum d’intercanviar moltes opinions, de coincidir i de discrepar: “Tenim batalles sanes”.

En els últims anys a Biocat, la relació es va convertir en una amistat. “Són molts esdeveniments i molts viatges junts. Eren per feina, però sempre hi trobàvem la part lúdica. L’Ignasi és el típic sonat que diu d’anar a fer un passeig i t’acaba fent caminar vint-i-dos quilòmetres per San Francisco fins a l’altra punta del Golden Gate”, diu Martí. I afegeix, satisfet: “També és el culpable que m’embarqués en el projecte de Barcelona Tech City. Ell em va proposar com a director”. En aquesta nova etapa també va fer una altra bona amistat: Jordi Aguasca, d’Acció, amb qui comparteix una mateixa visió sobre com hauria de ser Catalunya des d’un punt de vista tecnològic.

Martí assegura que la seva feina -cada dia es relaciona amb gent molt diferent- l’ha ajudat a distingir entre amics i coneguts. “He començat a valorar molt la paraula amic, que de vegades es fa servir de manera molt gratuïta”. Una de les coses que considera més importants en una amistat, diu el directiu, és la franquesa. “Prefereixo que em diguin imbècil a la cara que sentir-ho per darrere. La franquesa pot tenir un punt de cruesa, però, encara que em pugui enfadar, la prefereixo”.

Dit això, Martí assegura que no té un llistat amb les qualitats que ha de tenir un amic. “Al final, un bon amic és algú que sempre hi és, algú que t’escolta”, reflexiona, i reivindica que gràcies als seus amics ell ha pogut créixer com a persona. “He guanyat en paciència i en capacitat d’escoltar, perquè els meus amics també m’han escoltat. També he deixat de ser dogmàtic, he abandonat el binarisme dels enginyers per acceptar una escala amb més grisos. O almenys ho intento”, riu.