ENTRE AMICS

Tina Recio: “La Zenty va ser el meu refugi quan estava trencada”

La Zenty li va ensenyar "moltes coses que haurien de ser pròpies de l’ésser humà i que no ho són"

A finals de maig, l’activista trans Tina Recio va haver de dir adeu a la seva millor amiga. Es deia Zenty, tenia 13 anys i caminava sobre quatre potes. “La Zenty era la meva gossa, em va ajudar a mi i ha ajudat les desenes de noies trans que han passat per casa meva buscant informació i suport”, explica la Tina. Massa sovint, diu l’activista, les noies que passen per “Ca la Tina” ho fan amb molts problemes d’exclusió familiar, social i laboral, i amb les mancances afectives i la desconfiança que se’n deriven. En algunes ocasions s’han quedat a casa seva uns dies, mesos o setmanes, mentre es recuperaven d’una vaginoplàstia o mentre trobaven una habitació a Barcelona. “La Zenty els feia teràpia sense que se n’adonessin, i quan marxaven de casa ja mai no eren les mateixes”, assegura.

La Tina sabia que les podia ajudar, perquè abans l’havia ajudat a ella. “El començament de la meva transició va ser molt dur. Jo feia la meva vida, però moltíssimes nits quan arribava a casa ho feia trencada, destrossada i desolada, i plorava amb la Zenty. Ella era el meu refugi, perquè sempre era allà, amb el seu entusiasme, el seu carinyo i el seu amor infinit”, recorda. Durant aquells mesos, explica l’activista, la Zenty li va ensenyar moltes coses, i la seva perspectiva va començar a canviar. “Recordo que al principi d’adoptar-la jo arribava a casa i deia: «Ha arribat el papa, ha arribat el papa». Amb la transició vaig passar a dir: «Ha arribat la mama, ha arribat la mama!» Moltes coses havien canviat, però ella em buscava igual. Per a ella va ser un canvi totalment natural, no em jutjava, era jo, fos el papa o fos la mama”.

Amb la seva manera de fer, la Zenty li va ensenyar “moltes coses que haurien de ser pròpies de l’ésser humà i que no ho són”. “L’honestedat, la lleialtat, l’amor incondicional… són trets que haurien de pertànyer a l’ésser humà, i la Zenty els tenia en tota la seva puresa”, reivindica. Aquesta manera de fer i de sentir que a la seva gossa li sortia de manera natural, diu, la va ajudar a connectar també a ella amb el seu aspecte més humà, i a potenciar-lo.

Aquesta va ser la mateixa “teràpia” que la Zenty aplicava amb totes les noies que passaven per “Ca la Tina”. “Era molt empàtica, i intuïa quan algú estava malament. Per la seva manera de ser, carinyosa i sempre entusiasta, tenia la capacitat de treure el millor de les persones, les humanitzava”, assegura.

“Crec que ningú mai m’ha ensenyat tant com ella”, conclou l’activista. En això no està sola. Quan al maig la Zenty va morir, la seva pàgina de Facebook es va omplir de centenars de comentaris d’agraïment. “T’ho donava tot i no demanava res a canvi”, diu un dels últims.