CABARET POP

Xarrups de ginebra reial

Els joves britànics que aquest estiu no puguin venir a denigrar internacionalment la imatge de Mallorca poden utilitzar els 45 euros que els costaven els seus 15 dies de vacances a Magaluf per fer un acte patriòtic amb el seu país i comprar-se una ampolla de ginebra de Buckingham. I és que, astutament, veient que tard o d’hora acabarem confinats de nou i aquest cop necessitarem més alcohol que no pas paper de vàter, la reina ha llançat a través de la seva botiga oficial una ampolla d’aquesta beguda espirituosa que permetrà als profans conèixer el gust del gin que se serveix al palau de palaus.

Segons publicita la web Royal Collection, que es on venen tot el merxandatge oficial dels Windsor, es tracta d’una ginebra que per 40 lliures permet descobrir el gust dels botànics que creixen pels jardins del palau londinenc. “Presentem el llançament de la nostra ginebra del Palau de Buckingham. Aquesta beguda espirituosa té un origen reial únic, ja que moltes de les seves notes cítriques i herbes procedeixen d’elements botànics reunits als jardins de palau [...]. La llimona, la berbena, les baies d’arç i les fulles de morera es troben entre els 12 extractes botànics seleccionats a mà per a la ginebra dels jardins de palau”, expliquen.

En realitat, aquesta ginebra substitueix una d’onze euros que abans tenien a la botiga i que no hi tenia res a veure. Sobretot perquè no estava feta amb res del palau. Era només made in Britain. I, esclar, els britànics en saben d’espirituosos i allò deixava en mal lloc els Windsor, que tenen gran reputació en relació als espirituosos. Diu la llegenda -i alguns llibres i articles periodístics publicats sobre el tema- que la reina mare, Elisabet Bowes-Lyon, tenia un MBA en ginebres. Tant és així que va encetar la tradició de prendre’n cada dia. La prenia amb Dubonnet -un vi especiat similar al vermut- abans de dinar. Després bevia vi durant els àpats, un Martini abans del sopar i, finalment, una copa de xampany per acomiadar la jornada. O perquè la jornada s’acomiadés d’ella...

Ara es veu que aquests costums han estat heretats per la seva filla, Elisabet II, que també li ha trobat el gust als espirituosos. Almenys, al Dubonnet, tal com ha explicat un cuiner a la CNN. A aquestes altures de la pel·lícula, però, ella es pot permetre tants vermuts com vulgui. De fet, la seva imatge pública està tan reforçada que fins i tot es pot permetre explicar-nos el que beu i després vendre’ns-en un tast. Amb 94 anys, sent la reina més longeva de la història, amb un índex d’aprovació popular elevat i solvència contrastada en qüestions d’estat -menys dins la seva família...- està molt bé que es permeti aquests luxes. Però sobretot el luxe de no amagar-ho. Perquè una monarquia transparent genera confiança.

Ginebra ‘cañí’

S’imaginen que això passés aquí? Tan bé com ens pot semblar sentir-ho d’allà, ens semblaria fatal aquí. I per què? Doncs per una qüestió de prestigi i d’afectes, els dos únics puntals d’una institució que no passa per les urnes. Quan una monarquia no compta ni amb afectes ni amb prestigi, ja pot fer el que vulgui per intentar salvar-se que no ho aconseguirà mai. Perquè qualsevol acte d’austeritat o de correcció serà entès com una impostura insultant i qualsevol acte de grandesa i de poder serà criticat per obscè i abusiu. I no és que ho critiquem tot, és que ja no s’aguanta res.

Quan estudiava publicitat, una de les primeres coses que ens van ensenyar és que el prestigi costa molts anys de guanyar i pocs minuts de perdre. Imaginin-se quant de prestigi li queda a qui ara es planteja l’exili després de 40 anys d’impunitat. O inviolabilitat, com en diuen a Espanya. ¿Creuen factible recuperar el prestigi saludant gent per les places i carrers que hem pagat els que no amaguem fortunes a l’estranger? Encomanaré ginebra de can Windsor, espero tenir alguna cosa a celebrar aviat. Si al final resulta que no, més motiu per beure-me-la.

Una altra opció per evadir-se de la crua realitat són els casaments. Sobretot si no són el propi. El millor que tenim a la vista és el del fill gran dels Beckham, el Brooklyn. Els seus pares li regalaran la casa a Londres i els sogres -els Peltz, milionaris i amics de Trump - els casaments. Sí, en plural. Seran dos: un als EUA i l’altre al Regne Unit. Estic content perquè així en gaudirem el doble. No, el triple! Perquè aquest no ens tocarà pagar-lo! Per cert, si li pagues el casament a un príncep perquè està destinat a ser rei però al final resulta que deixa de ser rei, ¿ha de tornar els milions que va costar la boda? Seria lògic, no? Ja que ha deixat de ser oficialment d’utilitat pública... Encara sort de les bodes estrangeres, amics, perquè a Espanya entre les de les infantes, la reial i la pseudoreial que li van copagar els Gürtel a la filla d’ Aznar... deunidó! No hi ha manera d’acabar el dia sense ginebra, ja ho sabia bé la reina mare.

El + vist

El + comentat