Barbra Streisand, 80 anys d'una història irrepetible
La icònica actriu i cantant acumula èxits majúsculs en tots els àmbits de la indústria de l'entreteniment, on ha triomfat al llarg de sis dècades gràcies a no perdre mai el seu particular segell
Barbra Streisand es va plantar als 74 amb ni més ni menys que una cinquantena de biografies no autoritzades. Només aquesta dada ja ens permet fer-nos una idea de la magnitud del personatge. Va ser en aquella ocasió quan per primer cop la diva nord-americana per excel·lència va agafar el bolígraf per explicar la seva pròpia vida a les generacions i generacions que l'han tingut com a referent musical. I és que aquella nena jueva de Brooklyn considerada poc agraciada per la seva mare porta des dels anys seixanta convertint en or tot el que toca i aconseguint tots els èxits que s'ha proposat. Streisand, que aquest diumenge fa 80 anys, és el que popularment se sol considerar com un tros d'història viva de la música, del cinema, del teatre i de la televisió. Al llarg de sis dècades de vida artística ha triomfat en aquests àmbits i, el que és encara més difícil, la indústria no li ha pogut negar el mèrit i li ha donat tots els guardons, cosa que rares vegades passa. Per exemple amb Glenn Close, que encara no té cap Oscar...
Al llarg de la seva carrera, Streisand ha recollit cinc Emmy, deu Grammy, dos Oscars i un premi Tony honorífic, fet que la converteix en una EGOT, sigles de l'Olimp de la cultura pop que es donen a les persones que han rebut els quatre grans premis de la indústria de l'entreteniment. De fet, ella va ser la sisena dona de la història en aconseguir aquesta distinció. També té 11 Globus d'Or, per cert. Reconeguda per la indústria però també pel públic, que l'hi ha comprat tot. Al llarg dels últims 60 anys, l'artista ha venut més de 200 milions de discos al món i ha encapçalat la Billboard 200 amb 11 àlbums, cosa que la converteix en la veu femenina amb més números u a la llista nord-americana.
La seva trajectòria artística semblava destinada a l'èxit, ja que amb només 20 anys ja havia debutat a Broadway i aquell mateix any ja va ser nominada a un Tony. De fet, amb una trajectòria encara breu, el 1962 Goddard Lieberson, productor i president de la Columbia Records, estava tan convençut del do musical i escènic de Streisand que en el contracte que van signar li va consentir la clàusula d'"absolut control artístic", que permetia a l'artista la lliure elecció del seu material musical. Això no tenia cap precedent en la indústria discogràfica i, majoritàriament, encara no el té ara.
Després d'una reeixida carrera com a cantant durant els anys seixanta, va debutar al cinema amb gran esplendor convertint en film el musical Funny girl. Sis anys després de debutar, el film li va comportar el seu primer Oscar, en aquell cas com a millor actriu. Va consolidar la seva carrera cinematogràfica posteriorment amb les pel·lícules com Hello, Dolly!, del 1969; The way we were, del 1973, i A star is born, del 1976. Aquesta última, a més, la va premiar amb un segon Oscar com a compositora i es va convertir en la primera dona a aconseguir-ho. Va debutar com a directora el 1983 amb Yentl, un film que Hollywood no volia fer i que parlava d'una noia jueva que es feia passar per un noi per anar a una escola masculina. Aquella va ser la primera pel·lícula de gran format a ser dirigida, produïda, escrita i protagonitzada per una dona. L'èxit de crítica i públic van portar l'artista a dirigir El príncep de les marees el 1991 i El mirall té dues cares el 1996.
200 milions de discos venuts
Cinema a part, el que li ha fet aconseguir un lloc en la posteritat és indiscutiblement la música. Amb un instrument vocal excel·lent i una tècnica molt depurada, Streisand és una de les artistes amb més vendes de la història, amb 200 milions de discos venuts al món i 68,5 milions al seu país, els Estats Units. És l'única artista que ha aconseguit ubicar 34 dels seus àlbums en els primers deu llocs de la llista Billboard 200, cosa que, a més, ha passat al llarg de sis dècades. Algunes de les seves cançons més exitoses són: The way we were, del 1973; Evergreen, del 1976; Woman in love, del 1980; Memory, del 1982, i Somewhere, del 1985.
Aquest tsunami d'èxit s'ha vist esquitxat molt lleument per qüestions sentimentals completament menors. De fet, la seva fama internacional ha sigut principalment per la seva feina més que no pas per la seva vida personal. Amb només un fill, Jason Gould, Streisand s'ha casat en dues ocasions. La primera amb l'actor Elliott Gould, amb qui ho van deixar perquè, segons ell, ella estava casada amb la seva carrera i no amb ell. I el segon és el seu encara marit, James Brolin, també actor. Entremig ha mantingut relacions amb grans figures de la indústria i de tota mena d'àmbits. Liam Neeson, Omar Shariff, Warren Beatty, Ryan O’Neal, Don Johnson, Steve McQueen, Jon Voight o Richard Gere són algunes de les estrelles que han caigut rendits als encants d'aquesta estrella, que tot i que a casa li deien aneguet lleig ha resultat seductora també fora de la llista de vendes. Fins i tot els dos grans homes de Lady Di haurien estat seduïts per Streisand, el príncep Carles i també Dodi Al Fayed. Un dels més recordats potser és el tenista Andre Agassi, que tenia 27 anys menys que l'artista. Era el 1992, i amb això també va ser pionera.
Streisand va sortir de casa als 18 anys sense un trist dòlar a la butxaca. El seu pare havia mort quan ella tenia només 15 mesos i la seva tòxica mare no parava de dir-li que es fes mecanògrafa perquè era massa "rara i prima" per ser actriu. El seu padrastre li negava els gelats de petita per ser "lletja". Però sis anys després de decidir que seria ella líder del seu destí i no a l'inrevés, va estrenar Funny girl a Broadway i, aquella nit, va haver de sortir a saludar 23 cops perquè l'auditori no parava d'aplaudir. Més tard Hollywood va intentar operar-li el nas i alinear-li les dents, però aquí ella també va ser inflexible. I és que l'èxit més important de Barbra Streisand ha estat no deixar de ser mai Barbra Streisand.
