París augura un estiu sense contemplacions

BarcelonaLa Setmana de la Moda de París ha acabat aquesta setmana després de nou intensos dies en què la indústria s'ha trobat de nou amb el públic cara a cara. Una ocasió ideal per treure del barret les idees més disruptives, imprescindibles per brillar més que la competència en una competició aferrissada per tornar de nou a vendre moda i reactivar el sector, molt tocat per la pandèmia. Les fórmules de cada firma per cridar l'atenció del públic han sigut molt variades. També les tendències estètiques amb les quals s'ha casat cada marca per imaginar com serà la roba de l'estiu que ve, un escenari engrescador des del punt de vista de les restriccions que, a pesar que no el tenim assegurat, la màgia de la moda ja ens ha fet acariciar amb els llavis.

Louis Vuitton, que va organitzar una opulenta desfilada a les galeries del Palau del Louvre amb ritmes de música electrònica, va executar sobre la passarel·la un missatge potent que combinava el futurisme i el barroc. En aquest context, va presentar una nova versió del mirinyac, que lluny del volum d'antany el que feia era evidenciar la buidor en faldilles i vestits. Exagerades ulleres de fantasia, jaquetes de vellut, vestits de puntes, pantalons de setí i llarguíssimes capes van ser les peces elegides per Nicolas Ghesquière per a la primavera i l'estiu de l'any que ve. Una aposta que resulta poc lluminosa però que potser acabarà triomfant precisament per aquest motiu, ja que en un context postpandèmic, on l'explosió de color estava garantida, algú havia de fer una aposta diferent.

Per al calçat, va recórrer a les plataformes, una tendència que fa temps que s'arrossega. Les botes folrades de setí amb la punta oberta van ser la seva peça més icònica en aquest sentit. Les bosses de la firma i el seu icònic monogram es van passar al xarol i al blanc més estrident per als dies i les nits de l'estiu del 2022.

Però l'estiu que ve no només trobarem a les botigues peces brillants i plenes de filigranes esperant-nos per conquerir el carrer. Els xandalls que tanta companyia ens han fet els darrers temps també formaran part de l'equipació del mainstream, que per fi ha entès que no per ser còmodes són menys elegants ni un producte de segona pel que fa a la moda.

Lacoste, a mans actualment de la creadora britànica Louise Trotter, va transformar la plaça del Palau de Tòquio en una pista de tenis on va presentar una col·lecció més atrevida que en les seves primeres línies. La firma fundada per René Lacoste als anys 30 va apostar pels minishorts, les minifaldilles i els seus clàssics polos, però també va incorporar alguns codis urbans com els pantalons cargo, teixits translúcids, efecte plàstic per a algunes peces de vestir i també la tendència reina del moment: l'oversized, que es va poder veure en gavardines i pantalons curts.

Una de les sorpreses de la Setmana ha sigut el renaixement de Lanvin, una firma que havia quedat en la irrellevància des que el malaguanyat dissenyador Alber Elbaz –mort enguany de covid– va deixar la marca el 2015. La firma més antiga de París, fundada per Jeanne Lavin el 1889, ha tornat a ser apetitosa gràcies a Bruno Sialelli, que en porta les regnes creatives. La maison ha presentat una col·lecció primavera-estiu 2022 en la qual la inspiració en la dècada de 1920, l'art déco i el superheroi Batman han format un còctel explosiu que, contràriament al que podria semblar d'entrada, ha donat grans resultats.

Minivestits prisats amb molt de vol, vestits de lluentons amb escots pronunciats, caçadores masculines i vestits jaqueta amb una estètica esportiva han sigut les peces principals de la presentació. Batman, que va aparèixer estampat en camises i també en les llengüetes de les vambes, va tenir repercussió en el color violeta i el verd pistatxo que vestia el malvat Joker en la mítica ficció. Lanvin, una firma històricament lligada a l'art déco, va renovar la seva bossa amb corretja de cadena, en una nova versió de forma corba. Per a les sabates també ha apostat per les esportives en clau anys 90. La desfilada de Lanvin segueix l'estela del nou públic del luxe, que accepta criteris més comercials i té gustos més prosaics.

Tan desbocat cavalca el luxe a la recerca d'una generació jove que s'escapa dels seus dominis que Balenciaga va promocionar-se a través d'un capítol d’Els Simpson. La signatura, fundada el 1917 pel basc Cristóbal Balenciaga, va obrir la seva desfilada amb una catifa vermella en què van participar Naomi Campbell i Cardi B, entre altres celebritats, lluint els dissenys de la firma per a l'estiu que ve. Un cop acabada la desfilada, una pantalla de cinema es va il·luminar per començar a projectar un capítol original de la mítica sèrie de dibuixos animats, en què Homer Simpson intenta complir el somni de la seva dona Marge regalant-li un vestit de Balenciaga pel seu aniversari. La Marge intenta portar-lo posat durant tot un dia sense tacar-se, sabent que a la fi de la jornada haurà de tornar-lo a causa del seu altíssim preu, però Demna Gvasalia, el dissenyador de la firma, emocionat per aquest gest, viatja al poble del matrimoni Simpson, Springfield, per portar tots els veïns a París perquè siguin models per un dia i convertir la Marge en l'estrella de la seva desfilada. La roba que duen els personatges grocs als vídeos són peces icòniques de col·leccions passades.

A la catifa vermella de la firma parisenca s'hi va poder observar de nou la seva obsessió pel negre, ja portada a l'extrem en l'última gala del Met per Kim Kardashian, que els va escollir per fer la seva aparició triomfal. Totes les peces que s'hi van poder veure eren maximalistes en algun aspecte –volums, informalitat, estampats...–, gairebé totes eren negres i moltes anaven acompanyades per unes bosses bàsiques però elegants que al costat de les ulleres seran els grans multivendes de l'estiu que ve de l'avantguardista firma. També la seva joieria, logomaníaca i plena de bling bling, que no es pot descartar que aconsegueixi enormes resultats. Si més no, entre els venedors de rèpliques, que sempre són el millor termòmetre d'un encert creatiu.

I si Balenciaga tornava als 90 amb la logomania, Chanel ho feia amb la mateixa passarel·la, que tornava al format més clàssic, elevada per sobre del públic i amb tots els fotògrafs amuntegats com passava sempre. Aquest espectacle va servir només de claca per a una col·lecció que brillava per si sola amb els seus lluentons i colors vius. Chanel, que ha hagut de canviar el seu escenari habitual per un palau efímer fins que acabin les obres del Grand Palais dels Camps Elisis, va posar la seva alegria estival sobre minifaldilles amb obertures fins al maluc i també sobre vestits estampats i vaporosos.

El punt es va convertir en el rei de la col·lecció gràcies a minivestits estampats amb el logo de la signatura, jaquetes rectes en un tweed molt fluid, minivestits i pantalons curts de lluentons i àmplies americanes que feien la funció de vestits. L'abundància de joieria en collars barrocs i llargs, a més de braguetes àmpliament visibles per sobre de la cintura dels pantalons, van ser elements poc habituals de Chanel que no sabem si Virginie Viard ha utilitzat per cridar l'atenció puntualment o per deixar-les com un element de llarg recorregut.

En conjunt, van regnar el violeta i el rosa xiclet, dos dels colors de la temporada que ve, segons ha dictat la passarel·la parisenca, així com el binomi estrella de la maison de Gabrielle Chanel: el blanc i el negre. A pesar de les apostes innovadores, els clàssics cent per cent negres per a la clientela més conservadora tampoc no van faltar. Per exemple, en forma de granota de pell. Aquesta col·lecció de Viard sembla que per fi marca un reinici per a la firma, que havia practicat un considerable continuisme després de la mort de Karl Lagerfeld. Potser la directora creativa es guardava el seu trencament amb el llegat de Lagerfeld per fer-lo coincidir amb el trencament que tots estem desitjant fer també amb el nostre –pandèmic– passat immediat.