Les vies rosa per sortir de la crisi

BarcelonaAquesta setmana el Fons Monetari Internacional (FMI) alertava d’una desacceleració de l’economia mundial, cosa no menor si tenim en compte que aquesta mena d’institucions no solen ser tan tràgiques com caldria amb els seus pronòstics per no fer arribar les crisis abans d’hora generant por. També badava boca dimecres l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que deia que als països que formen part del club -els 36 més rics del món- la classe mitjana cada cop està més “espremuda” i cada cop hi ha menys ciutadans que en formen part perquè es converteixen en classe baixa. I què deia mentrestant José Antonio Monago, candidat del PP a presidir la Junta d’Extremadura, recentment en un míting? Doncs que li agrada Camela.

Concretament, afirmava: “¿Sabeu quin és el segon grup que més discos ha venut en la història d’Espanya? Camela. A mi m’agrada Camela. Aquí la moda és dir que t’agrada l’ indie, o la fusió, o el techno... A mi m’agrada Camela. Perquè als pobles omplen de gent, de gent senzilla, de gent humil”. I ho rematava afegint que els admirava perquè havien començat venent cassets a les “benzineres i als mercadillos ” i perquè no tenien “patró”. Així d’entrada podria semblar positiu que un polític surti de l’armari musical i confessi que ell gaudeix de la techno-rumba del Dioni i l’Ángeles. Però què volen que els digui, amb el panorama que s’acosta, crec que parlar d’això perquè no aporta cap solució. Tret que vulgui convertir el poble extremeny en un hub d’emprenedoria musical fonamentat en el consum d’hidrocarburs. Espero que no, suposo que deu saber això del cotxe elèctric...

Si en comptes de passar el temps escoltant Cuando zarpa el amor o Sueño contigo -és evident que escoltant això no pots fer cap activitat- llegís més premsa del cor, alguna idea tindria per ajudar la gent humil i senzilla a qui tant adora. Aquesta setmana s’han descobert gràcies al Cuore dues vies per afrontar crisis econòmiques: la nord-americana i l’espanyola.

La primera és la de Kim Kardashian, que ha explicat que vol estudiar dret i que el 2022 ja ho tindrà al sac. Quatre anys! Com es nota que no va a la Universidad Rey Juan Carlos, oi? És evident que la líder del clan K ha vist amb el temps que la fama és efímera i que una vegada ja ho has venut tot t’has de reinventar perquè les noves generacions venen amb molta força.

Ella, astuta com una fura, s’ha decidit a sumar a la seva fama mundial una mica de prestigi formatiu, que li servirà per seguir estant d’actualitat quan en el futur agafi causes polèmiques que li portin els paparazzis a la porta de casa i ella pugui seguir cobrant car per cada jersei que es posi a sobre, que és el que realment surt a compte. A més, de passada, amb el canvi de perfil algunes marques que tenien vergonya de treballar amb ella potser s’hi llancen. Demostrar que no ha perdut la lectoescriptura a base de bòtox potser li engreixa la llista d’espònsors, una cosa que li agrada tant que ara sabem que fins i tot l’ha abocat a estudiar.

Quan Donald Trump et fa estudiar

Definitivament, la via Kardashian per evitar la crisi és anticipar-s’hi. Des de sempre, la millor opció. Una pena que en el seu cas sigui només vici, perquè aquesta noia, per malament que ho faci tot a la vida, no sabrà mai quina flaire fa la crisi. Per cert, que diu que la idea d’estudiar la va tenir una vegada que es va reunir amb Donald Trump per defensar l’indult d’un pres que ella havia abanderat públicament. Explica que es va sentir socialment útil i que vol perpetuar aquella -per a ella- exòtica sensació. Per cert, Trump portant algú a estudiar. S’ho poden creure? Jo no. Sempre havia pensat que l’espòs de Melania només podia portar a l’apatia i/o a l’automedicació. Si no ho veus no t’ho creus!

La via espanyola per sortir de la crisi, en canvi, no passa per la universitat. Sorpresa! Passa per Mediaset. Sorpresa? És la de la incombustible Isabel Pantoja, que alguns mitjans asseguren que cobrarà fins a 80.000 euros setmanals per participar a Supervivientes. Un nom que a ella, ben pensat, li escau molt. L’exconvicta s’ha prestat a aquesta baixesa -a concursos així tradicionalment només hi anaven persones sense ofici ni benefici i ella, en principi, és cantant- per salvar Cantora amb el que guanyi. Deia El País aquesta setmana que pesen sobre la finca que l’artista va heretar de Paquirri quatre milions d’euros de càrregues i l’Agència Tributària ja hauria fet el pas previ a l’embargament.

Kim Kardashian s’avança a la crisi i la tonadillera hi va a rebuf. Són dues postures útils. Al final la qüestió és salvar-se. Una pena que si Europa entrés -novament, si és que hi hem deixat d’estar...- en crisi no puguem entrar tot el continent en un reality ni tampoc posar-nos tots a estudiar dret per fer enrenou a Instagram. Sobretot a Espanya, perquè no podem pagar les taxes universitàries, tot sigui dit... Potser en aquest hipotètic moment de crisi haurem d’optar per una tercera via. Fundar juntets una sicav? No, no em siguin neoliberals! Casar-nos amb Isabel Preysler. L’etern valor refugi.