Girona 30/11/2022

Quim Ayats: "Girona ha de mirar d'estirar el màxim de recursos de Madrid"

Vicealcalde de Girona i cap de llista d'ERC a les municipals

4 min
Quim Ayats, vicealcalde i cap de llista d'ERC a Girona en les municipals del 2023.

GironaEsquerra Republicana va decidir el 2020, en plena pandèmia, entrar a governar amb Junts a Girona. Des de llavors que Quim Ayats (Girona, 1980) és el vicealcalde i regidor de Cultura de la ciutat, i també va ser el primer candidat a les municipals a ser confirmat. El 2019 ERC va ser la quarta força amb quatre regidors, per darrere de Junts, el PSC i Guanyem.

ERC repeteix candidat a Girona per primer cop en unes municipals. Què ha canviat perquè passés?

— Crec que el projecte que hem encapçalat ha fet possible que fos un moment en què es construís consens. Érem conscients que la millor manera de fer política és sumar. I si volíem ordenar la ciutat el millor que podíem fer era ordenar-nos i tenir clars els objectius i les prioritats.

Com va ser la decisió d’entrar a governar el setembre del 2020?

— Era un moment molt complex, amb una pandèmia sense precedents, i dúiem un any d’oposició. Repetíem insistentment que volíem ser útils, i en aquell moment això significava que el compromís amb la ciutat no s’aturés i ens arremanguéssim.

El divorci a la Generalitat no ha afectat l’aliança a Girona. Hi ha hagut més tensió des de llavors?

— Nosaltres sempre hem parlat de crear un projecte conjunt per a la ciutat de Girona i per això hem fugit d’aquestes dinàmiques.

Va ser senador del 2015 al 2019. Era temptador quedar-se a Madrid?

— Segurament l’opció fàcil si t’agrada la política era no marxar-ne, perquè allà hi ha política. Però a mi em pesava molt l’època que vaig ser regidor de Joventut, del 2007 al 2011, la que vaig vibrar més de la meva vida. Era més còmode estirar l’etapa de Madrid, però m’il·lusionava molt encapçalar la candidatura.

De què pot servir aquell aprenentatge, el de Madrid?

— Sovint no som conscients que a Madrid hi passen moltes coses, que hi ha molts recursos. I una ciutat com Girona també ha de mirar d’estirar-ne el màxim, perquè és una realitat: hi ha decisions que es prenen molt lluny d’aquí. Estic convençut que no hauria de ser així, per això soc independentista, però avui aquesta és una realitat tant pel que fa a determinades decisions com a recursos. Conèixer aquesta dinàmica i estar-hi connectat, de la mateixa manera que estar connectat amb el govern de Catalunya, crec que és un benefici per a la ciutat.

En què s’ha traduït això a nivell de recursos?

— S’ha aprovat una esmena als pressupostos de l’Estat per a la biblioteca de la Casa de Cultura amb una transferència d’un milió d’euros per a l’Ajuntament. És un element fonamental per a un projecte que fa molt de temps que està encallat.

Però encara hi ha molts projectes promesos, sobretot en infraestructures, que no acaben d’avançar.

— Crec que les coses mai passen per casualitat, les coses es treballen. I aquí és on faig valdre la relació amb Madrid. Per exemple, hi ha consens per al baixador del tren d’alta velocitat a l’aeroport de Girona. Les coses acaben esdevenint si hi ets cada dia, insistint i collant.

Quins són els principals reptes de Girona com a ciutat?

— Hem de fer que Girona tingui un nou impuls i brilli més. El model econòmic ha de ser més divers: el nou Trueta ha de ser una oportunitat per especialitzar-nos en el sector biosanitari, ser referents en l’agroalimentari, el tecnològic i el turisme esportiu, i també hem d’intensificar el vincle amb la UdG. El lideratge de Girona dins de l’àrea urbana ha de ser diferent. En el camp de la mobilitat, cal posar en marxa aparcaments dissuasius i crear llançadores. ¿Amb autobusos més petits i àgils aniríem més bé? Crec que sí.

¿Hi ha massa orgull gironí, la ciutat pot morir d’èxit?

— Crec que tot això és compatible amb sentir orgull. L’orgull no ens pot privar de fer un salt endavant i millorar. I alguns dels reptes, com el de l’habitatge i el turisme, venen d’una ciutat de serveis amb tant de potencial. En aquest sentit cal continuar augmentant el parc públic d’habitatge, com a Domeny, amb 100 nous habitatges, o adquirint-ne per tanteig i retracte.

Parlen de canvi de cicle a Girona amb la marxa de Marta Madrenas (Junts), que no repetirà d’alcaldessa. Com és possible liderar un canvi estant dins?

— En aquest temps hem sumat experiència de govern i de bagatge. És molt difícil saber les solucions reals que es poden aplicar a Girona si no has viscut de prop la presa de decisions. Tenim un avantatge comparatiu: no hem de començar de zero, el diagnòstic ja està fet.

De cara les municipals, hi ha quatre partits amb força possibilitats: Junts, Guanyem, el PSC i ERC. ¿És viable un tripartit d’esquerres?

— Nosaltres, en aquestes eleccions, ens presentem per anar a liderar aquesta ciutat. I el projecte que farem és perquè ERC lideri aquest nou cicle. Després haurem de veure qui fa possible aquest projecte. El que serà prioritari no serà el qui, sinó el què i sobretot el com.

¿Que l’exconsellera Gemma Geis sigui la nova candidata de Junts li ha capgirat els plans?

— No entrem en el que puguin fer la resta d’opcions polítiques.

Oriol Junqueras ha trepitjat Girona dos cops les darreres setmanes. ¿Hi ha pressió per liderar per primer cop la ciutat?

— Sabem que internament comptem amb tot el suport. És bo que sigui així, i ens reforça per donar una imatge de cohesió. I sí, voldríem que aquest suport es vagi explicitant.

No ha llançat cap dard als seus socis de govern.

— Crec que hem de ser capaços de gestionar les diferències internament. Crec que és bo. Amb dos anys hem tingut poc temps d’esplaiar-nos.

stats