L'encaix dels consells depèn de la seva utilitat

PalmaLa conferència de presidents que aquest dilluns s'ha fet al Consolat obre un debat totalment necessari: el del definitiu encaix dels consells insulars en l'entramat institucional de Balears. I el plantejament que s'ha posat sobre la taula, una configuració de tipus federal, pot ajudar a trobar-ne la sortida. Fins ara, consells i govern semblaven estructures independents i, fins i tot, antagòniques. O creixien els consells en detriment del Govern, com havia passat durant la dècada passada, o el Govern anul·lava el creixement dels consells, com ha passat amb José Ramón Bauzá de president.

La cursa entre administracions no duu enlloc. La solució és convertir les institucions existents en institucions útils per als ciutadans. Només així tenen sentit. I és en funció de la seva utilitat que s'han de potenciar les unes o les altres. Un consell, per exemple, pot ser més útil que el Govern a l'hora de gestionar una determinada competència, però el Govern pot contribuir a garantir una equitat en els serveis oferits als ciutadans. Han de ser administracions complementàries en lloc de competidores i ha d'imperar la col·laboració en lloc de la submissió.

No serà fàcil. No ho serà perquè el mal finançament que rep el Govern repercuteix negativament sobre els consells. No només pel deute que arrossega amb ells, sinó perquè difícilment un consell assumirà competències mal finançades en la situació actual. Que no serà fàcil ho demostra també el fet que fins ara no s'ha trobat l'encaix cercat. La situació viscuda els darrers quatre anys amb el PP, que sobretot ha tingut un efecte molt negatiu en el Consell de Mallorca, ha suposat el seu qüestionament públic. A costa de rebaixar el seu perfil ha arribat un moment que no podia justificar la seva necessitat. Val a dir que a Menorca, Eivissa i Formentera, com que socialment els respectius consells són vistos com el govern real, no s'ha arribat a aquest punt.

El repte, però, no és potenciar els consells perquè sí, sinó perquè la seva intervenció pot suposar més eficiència i eficàcia social. No hi ha necessitat tampoc que tots els consells siguin iguals. De fet, no ho seran mai perquè el de Mallorca sempre haurà de conviure amb la presència molt més forta del Govern. El federalisme també pot ser asimètric. El consell de Mallorca pot tenir manco competències que la resta i, a la vegada, millorar la seva utilitat actual. Allò que està clar és que donar més pompa institucional als consells, com ja es va fer abans que arribàs el PP, o donar-li més protagonisme a costa de declaracions, no en garantirà la pervivència. Tendran més futur si són útils.