El Suprem absol a quatre guàrdies civils condemnats per tortures a Palmanova

L'alt tribunal fonamenta l'exculpació en què els denunciants mai van ratificar la seva denúncia davant l'autoritat judicial

El Tribunal Suprem ha absolt a quatre guàrdies civils que van ser condemnats a penes d'entre dos i quatre anys de presó per tortures i lesions denunciades per dos ciutadans anglesos que prèviament havien tingut un incident amb un d'ells, que va resultar lesionat en 2009 a Palmanova. En una sentència l'alt tribunal admet el recurs dels guàrdies civils i anul·la la resolució de juny de l'any passat dictada per l'Audiència de Palma.

L'Audiència Provincial va declarar provat que un dels guàrdies civils, el sergent Miguel Ángel A.L., va tenir un incident en la matinada del 21 de novembre de 2009 amb un ciutadà anglès en el que aquest li va donar un cop en la cara pel qual va caure al terra. Per aquesta raó l'agressor va ser detingut amb un compatriota seu que també s'havia vist involucrat.

La sentència de l'Audiència afegia que els processats i altres guàrdies civils, per a que tots dos anglesos escarmentessin, van entrar aquest dia en repetides ocasions als calabossos on es trobaven detinguts i on els van agredir amb cops per tot el cos, els amenaçaren i els humiliaren. L'Audiència va condemnar al sergent a quatre anys de presó i setze d'inhabilitació per dos delictes de tortures greus i multa de 360 euros per sengles faltes de lesions i a cadascun dels altres tres guàrdies civils a dos anys de presó i vuit d'inhabilitació per un delicte de tortures i 180 euros de multa per una falta de lesions.

La sentència de l'Audiència fins i tot relatà un episodi en què varen obligar un dels dos joves a desvestir-se i li pegaren una coça als genitals. O un altre moment en què propinaren cops de punys i pegaren amb una porra a l’altre jove a la cara, que sagnà abundantment. Llavors, l’obligaren a agafar una fregona i a recollir la sang que havia caigut, i li pegaven coces mentre fregava.

El Suprem fonamenta l'exculpació en què els denunciants, que van ser condemnats en un judici de faltes, mai van ratificar la seva denúncia davant l'autoritat judicial i no van ser al judici dels guàrdies civils, amb el que les defenses d'aquests no van tenir la possibilitat de sotmetre la seva declaració a interrogatori amb plenes garanties de contradicció.

A més fa referència a un acta de manifestacions notarial en la qual es desdiuen de la seva inicial denúncia policial i en la qual afirmen que la mateixa es va produir com a tàctica defensiva tal com els va ser aconsellat. L'alt tribunal explica que "el caràcter odiós dels fets denunciats no pot determinar una degradació de les garanties pròpies del procés penal i especialment del dret a la presumpció d'innocència, que constitueix el seu principi fonamental i pressupost bàsic".

Més continguts de