TEMA DEL DIA

El Parlament accelera el canvi a IB3, però Huertas es queda el protagonisme

La presidenta evita el cara a cara amb Armengol, però ho veu "injust", i la Cambra comença a modificar la llei per rellevar el director general de la tele pública

El ple del Parlament ha tingut aquest dimarts dos protagonistes: la presidenta de la Cambra, Xelo Huertas, que finalment ha retirat la pregunta que havia de fer a la presidenta del Govern, Francina Armengol; i IB3, després que s'hagi accelerat el procés per canviar la cúpula de l'ens públic de ràdio i televisió, com també el debat sobre el nou model que ha de regir-lo.

L' expectació del ple estava fixada en la presidenta del Parlament des que dimecres passat registrà una pregunta dirigida a Armengol, una situació insòlita a la Cambra autonòmica. Finalment, però, mitja hora abans del ple, Huertas ha retirat la pregunta. Ho ha justificat com a fruit d'una reflexió i després que fossin molts els qui li plantejassin que no participàs en un cara a cara amb Armengol per mantenir la “neutralitat” de la figura de la presidenta. Huertas, però, ha considerat “injust” que aquesta “neutralitat” només s'exigeixi a la presidenta i no a tots els membres de la mesa que, segons ha recordat, és un òrgan col·legiat. I ha plantejat la possibilitat d' aprofitar la reforma del reglament de la Cambra que s'ha d'obrir per deixar clar que els membres de la mesa han de poder fer preguntes. També ha advertit que o tots han de poder fer-ne o ningú n'hauria de poder fer. I no ha descartat que pugui tornar a plantejar una pregunta en funció de com es resolgui la reforma reglamentària.

La decisió de Huertas ha estat aplaudida en públic pel portaveu d'El Pi, Jaume Font, que li ha donat les gràcies en una intervenció parlamentària posterior. La portaveu del PSIB, Pilar Costa, també li ho ha agraït als passadissos del Parlament, mentre que la portaveu del seu grup, Laura Camargo, ha dit que Huertas tenia el suport de Podem tant per mantenir la pregunta com per retirar-la.

Amb la presidenta de la Cambra com a protagonista, els acords adoptats pel ple han passat a un segon pla. Dos suposen accelerar els tràmits per fer possible un canvi a IB3. Per un costat, s'ha acordat per unanimitat la constitució en el termini d'un mes del Consell Assessor de Continguts i Programació, un òrgan participatiu que ja estava previst en la Llei d'IB3 i que fins ara no s'ha activat, i que haurà d'elaborar en sis mesos una proposta de nou model per a la ràdio i televisió pública. Segons la Llei d'IB3, aquest òrgan estarà integrat per 15 membres que hauran de representar el sector professional, educatiu i cultural, les associacions de consumidors i usuaris, com també les associacions representatives de persones amb discapacitat i dels joves i les persones grans. Els membres d'aquest consell assessor han de ser elegits pel Parlament per majoria de dos terços i per un mandat de quatre anys.

La constitució d'aquest consell assessor, que s'haurà de fer abans d'un mes, arriba com a conseqüència de l'aprovació d'una moció impulsada per El Pi, que ha acabat assumint un redactat alternatiu plantejat per les forces progressistes. L'altre punt de la moció d'El Pi, que no s'ha aprovat, demanava que la reforma de la Llei d'IB3 se circumscrivís a la modificació de la majoria per elegir el director general. No només s'ha rebutjat aquest punt, sinó que acte seguit s'ha aprovat la presa en consideració de la reforma de la Llei d'IB3 que, bàsicament, farà que s'acceleri el procés per rellevar el director general de l'ens, la resta de la cúpula directiva i els membres del consell de direcció que s'han de renovar.

La reforma de la Llei d'IB3, que es comença a tramitar amb els vots en contra del PP i Ciutadans i amb l'abstenció d'El Pi, suposarà rebaixar la majoria qualificada que s'exigeix per elegir el director general, que passarà de dos terços a tres cinquenes parts de la Cambra, això provocarà que el PP deixi de ser necessari per elegir el director general i basti un acord de les forces del Pacte amb El Pi. Aquest fet ha provocat dures crítiques del PP i de Ciutadans, que han acusat el Pacte de modificar una llei consensuada a la seva conveniència. Les forces del Pacte, en canvi, han retret al PP que no volgués consensuar res amb ells i també li han tirat en cara que hagués modificat la llei unilateralment tres pics durant la legislatura anterior.