El xou

PalmaXelo Huertas acaba de descobrir que no té gaire futur com a presidenta del Parlament. S'adona ara que no es guanyarà el lloc donant maneta a militars o cònsols, que és el que sol fer una presidenta del Parlament. Interpreta que ha de fer alguna cosa més perquè el seu partit la valori. I cau en l'error de pensar que aquest valor afegit que li és requerit vol dir muntar un xou. Del seu raonament no només preocupa que no tingui clar el rol institucional que representa la seva figura, preocupa més que entengui que allò que es valora a Podem o de Podem sigui muntar xous.

La presidenta ha acabat retirant la pregunta que pretenia fer a la presidenta Francina Armengol. No la va retirar l'endemà de registrar-la, quan gairebé tothom ja li va dir que no anava enlloc. Ho fa just abans del ple, gairebé una setmana després, quan la seva ocurrència ha atret l'atenció. Es garanteix així el minut de glòria. Els seus ja saben que hi és. Missió complida.

Després donarà explicacions davant els micròfons i deixarà caure, primer, que això no s'ha acabat, que podria tornar a registrar una pregunta en el futur; segon, que el secretari general de Podem, Alberto Jarabo, no devia saber el que deia quan es va posicionar públicament en contra que ella fes una pregunta; i tercer que, si se li exigeix neutralitat, ara ella podrà fer valer aquest argument. I just uns minuts més tard, s'equivoca suposadament en una votació i, en lloc de votar en contra, com fa el seu grup, s'absté. L'escena d'aquest dimarts permet augurar que el xou no ha acabat.

Podem s'haurà de presentar a unes eleccions d'aquí a quatre anys i haurà de defensar allò que ha fet els quatre anys anteriors. Una part de l'electorat li valorarà que faci de 'mosca collonera' del PSOE, però potser ampliaria la seva massa de suports si fos capaç de fer valer que les polítiques que aplica el Govern no hi serien sense ells, o almenys no hi serien en la mateixa intensitat o amb el mateix grau de prioritats. No sabem quines polítiques faria el Govern sense Podem, però el cas és que amb Podem donant-li suport, la prioritat del Govern ha passat a ser l'agenda social.

Amb el paper que ha jugat aquests cent dies, Podem ha donat peu perquè col·lectius enfrontats al Govern, com el PP o com el sindicat mèdic, el vegin com una mena d'eina per obrir escletxa. El PP, per exemple, afua constantment Podem contra el Govern. Aquest dimarts, per exemple, després que Huertas renunciàs al cara a cara amb la presidenta Francina Armengol, un diputat del PP li retreia des de la tribuna que, en lloc de controlar el Govern, només controli els temps de les intervencions. El PP, en realitat, es penja de Podem per incapacitat pròpia, però també perquè Podem no ha evitat que això passàs.