Comença la recollida de signatures per la Iniciativa Legislativa Popular que reclama més protecció territorial

PalmaDavant una sala de les Passes Perdudes plena a vessar i amb els nervis de les grans ocasions en un escenari solemne, quasi setanta ciutadans han promès aquest dimarts capvespre davant el Parlament el càrrec de fedataris especials de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que impulsa el GOB. Ha estat la representació gràfica de l'entrada del poble, dels ciutadans, davant la institució que els representa, de la potestat que tenen les persones de legislar sense la intervenció dels grups parlamentaris.

Alguns hi han arribat des de Menorca, com el portaveu del GOB Menorca, Miquel Camps, i d'altres des d'Eivissa, com Neus Prats, presidenta del GEN-GOB. La majoria, ciutadans normals, han promès amb el titubeig de qui no està avesat a les grans cerimònies.

L'acte de promesa dels 69 fedataris que ha reunit el GOB permet començar la campanya per recollir signatures que avalin la ILP en defensa del territori. Aquestes persones seran les que avalaran les firmes que des d'avui i fins a dia 23 de gener del 2015 s'hauran de compilar. "Serem al carrer, també posarem punts fixos de recollida de signatures en determinats espais, serem a fires i mercats i també organitzarem actes cívics, reivindicatius i festius per donar a conèixer la proposta", ha explicat la portaveu de l'organització ecologista, Margalida Ramis.

"Donam compliment a la llei", ha destacat la presidenta del Parlament, Margalida Durán. És la Llei 4/1991, reguladora de la Iniciativa Legislativa Popular, que permet que s'exerceixi mitjançant proposicions de llei subscrites almenys per 10.000 persones censades a les Illes Balears i majors de 18 anys.

El procediment s'inicià el passat setembre amb un text articulat de la proposició de llei i una exposició de les raons que, segons els signants, aconsellen la tramitació i l'aprovació pel Parlament de la proposta. La mesa l'admetia a tràmit al principi d'octubre. Els fedataris especials han estat designats per la comissió promotora davant notari. Transcorreguts els 3 mesos per presentar les 10.000 signatures, la mesa del Parlament haurà de verificar-les en col·laboració amb l'Oficina del Cens. Només si passa tots aquests tràmits, podrà ser presa en consideració davant el ple del Parlament.

Ara bé, hi haurà temps suficient perquè pugui defensar-se durant la legislatura present tenint en compte que ja només queden sis mesos per a les eleccions? "Depèn", ha afirmat la presidenta del Parlament. "Si en lloc de tres mesos aconsegueixen reunir les signatures en dos o en un i mig, hi haurà més temps... També depèn de l'Oficina del Cens. Per nosaltres, no quedarà", hi ha afegit Durán.

Amb tot, el temps no seria un impediment perquè aquesta Iniciativa Legislativa Popular sigui defensada davant el ple del Parlament perquè, segons l'article 12 de la Llei 4/1991, "els procediments d'iniciativa popular (...) que estiguin en tramitació en el Parlament, quan aquest es dissolgui, no decauran i consolidaran els tràmits previs al de la presa en consideració". "Esperem que la puguem defensar davant els diputats actuals", ha dit la portaveu del GOB.

Objectius i precedents

Aquesta no és la primera ILP que promou el GOB. La darrera es presentà el 2006 amb Jaume Matas com a president del Govern. L'aleshores president de l'entitat, Macià Blázquez, defensava davant el Parlament una proposició de llei de mesures d'ordenació del territori que tenia com a objectiu posar fre a les agressions territorials que suposaven els projectes de camps de golf i de carreteres i autopistes. El ple votà, per 29 vots en contra dels diputats del PP i 28 a favor de la resta de forces polítiques, que no fos presa en consideració. Prèviament, el 1995 n'havia plantejada una contra la incineració de residus i el 1998, una altra per promoure una moratòria urbanística. En tots els casos van aconseguir recollir entre 25.000 i 35.000 signatures.

Ara el GOB hi torna amb l'objectiu d'aquesta nova ILP, que és el de "replantejar les bases del model que ha conduït les Illes al límit de la seva capacitat de càrrega en molts aspectes". Per això, la proposta inclou mesures per protegir el sòl rústic, millorar la preservació dels espais naturals, aturar els grans projectes especulatius, frenar els grans projectes viaris, modificar la gestió de residus i fomentar les energies renovables i l'autoconsum, entre d'altres.