Una iniciativa legislativa popular per als que no cotitzen prou

PalmaEls sindicats CCOO i UGT de les Illes Balears han començat aquest dilluns a recollir signatures per poder presentar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés dels Diputats per implantar una prestació d'ingressos mínims de 426 euros mensuals. Es tractaria d'una renda no contributiva que no seria incompatible amb altres rendes autonòmiques i que vagi dirigida a aquelles persones "que entren i surten del mercat de treball però a les quals aquest no els garanteix les condicions necessàries per poder cotitzar i accedir a una prestació per desocupació", ha explicat la secretària general de CCOO, Katiana Vicens.

Els sindicats xifren en 2,1 milions les persones a qui ajudaria aquesta prestació a escala estatal i en 35.000 aproximadament a les Illes Balears. Persones que, "podent i volent treballar, no poden fer-ho i a qui els actuals instruments de protecció no donen resposta i manquen, per tant, de recursos per viure", expliquen.

Aquesta prestació d'ingressos mínims s'articularia com un dret subjectiu de les persones aturades d'entre 18 i 64 anys que fa un any que estan inscrites com a demandants d'ocupació i que no tinguin una renda personal que sobrepassi els 5.837 euros anuals. La renda es podria percebre indefinidament mentre les condicions que donaren dret a cobrar-la es mantinguessin.

Els sindicats preveuen que el finançament s'hauria de garantir via impostos a través dels pressupostos generals de l'Estat, per la qual cosa dependria de l'administració general de l'Estat i no seria substitutiva d'altres ajudes de les comunitats. Seria necessari un 1% del Producte Interior Brut, és a dir, uns 11.000 milions d'euros, que es podrien assumir perquè "les prestacions socials actuals són insuficients i no arriben a totes les famílies que les necessiten", ha dit el secretari general d'UGT, Alejandro Texías.

Per què es vol implantar aquesta renda ara? Segons la secretària general de CCOO, Katiana Vicens, perquè les diferents reformes que s'han fet arran de la crisi han "trencat" el sistema de protecció social que teníem i cal "una nova pota de protecció" per a aquelles persones que no hagin fet feina a bastament per poder cotitzar i tenir dret a una prestació per desocupació com a conseqüència de la "multiplicació" dels casos de contractes molt curts. "La prestació cobriria les llacunes de la gent que pot i vol fer feina però no pot cobrar cap prestació", ha explicat. "El treball que es crea és precari, i si això continua així, anirà a més, perquè els contractes temporals no donen dret a prestacions", ha afegit la secretària de Política Social i Igualtat de CCOO, Eva Cerdeiriña.

Segons les dades que ha oferit Vicens, a les Illes Balears hi ha quasi 80.000 persones aturades que no cobren prestació i hi ha 25.200 llars amb tots els membres sense cap tipus d'ingrés salarial. Les Illes Balears són la segona comunitat autònoma amb la taxa de protecció més baixa de tot l'Estat, i la taxa de pobresa, del 27,3%, situa les Illes en una de les capdavanteres a l'estat espanyol.

Per això, tant UGT com CCOO no plantegen aquest ajut com una mesura de caràcter "conjuntural", sinó "estructural". "La crisi ha creat una bossa de pobresa molt important i les prestacions per desocupació i les rendes mínimes d'inserció que hi ha actualment són insuficients", ha dit Texías.

Sol·liciten a la ciutadania que "es bolqui" en la campanya i que signi per poder reunir les 500.000 firmes necessàries perquè el Congrés dels Diputats pugui admetre a tràmit la ILP.

Renda garantida

Aquesta prestació seria diferent de la Renda Garantida que aprovarà el Govern balear, perquè aquesta afectaria unitats familiars i la que promouen els sindicats aniria destinada a persones individuals. Actualment, el sistema de protecció va per dues vies: per la Seguretat Social via cotitzacions o mitjançant rendes destinades a persones en risc d'exclusió social. Un sistema que "fins a la crisi havia estat suficient, però que ara ja no ho és i per això s'ha de reforçar amb una tercera pota", segons Vicens, a fi de poder incloure la gent que queda "enmig".

La tramitació d'aquesta ILP s'ha retardat i els tràmits coincidiran amb una nova legislatura, previsiblement. UGT i CCOO volen ser "optimistes" i esperen que la nova representació parlamentària que sorgeixi de les eleccions generals del mes de desembre aposti de manera prioritària per "corregir la desigualtat i la pobresa que pateix la classe treballadora".