Els antitaurins volen registrar la iniciativa popular al Parlament abans de final d'any

PalmaLes entitats animalistes encapçalades per Mallorca sense Sang volen registrar en el Parlament la seva iniciativa legislativa popular (ILP) abans de final d'any. L'objectiu és la modificació de la la Llei autonòmica de protecció animal perquè es prohibeixin les corregudes de toros a tot el territori de Balears. Els antitaurins han començat el procés per presentar una primera petició al Parlament, qüestió que volen fer el proper mes de setembre, i a partir d'aquest moment tindran tres mesos per recollir les 10.000 firmes que s'exigeixen per avalar la iniciativa. Les entitats, que es mostren convençudes d'obtenir els avals –una vegada que en els darrers anys ja han aconseguit aplegar unes 130.000 firmes amb diverses campanyes–, ja han mantingut contactes amb els grups parlamentaris de la nova majoria d'esquerres per garantir-se que la ILP serà, almanco, presa en consideració perquè pugui ser tramitada pel Parlament. Els animalistes asseguren tenir també garantit el vot a favor de MÉS i Podem, mentre que el PSIB pot donar llibertat de vot als seus diputats en el ple en el qual es debati.

Abans d'arribar això, la iniciativa legislativa popular ha de passar per tota una sèrie de tràmits reglats per llei. En primer lloc s'ha de presentar la sol·licitud davant el Parlament amb un dossier explicatiu, la passa que es vol fer ja aquest mes de setembre. El Parlament ha d'estudiar la sol·licitud i després notificar als impulsors que han de designar uns fedataris perquè jurin el càrrec davant la Cambra donant fe que vigilaran que el procés es dugui a terme segons el que marca la llei. Fet això, el Parlament lliura a aquests els fulls oficials segellats per a la recollida de firmes i s'obre un termini de tres mesos per aconseguir les 10.000 necessàries. Si això s'assoleix passada la validació, la Mesa del Parlament admet a tràmit la sol·licitud i per primera vegada la ILP arriba al ple de la Cambra per debatre si aquesta ha de ser presa en consideració, amb la intervenció al ple d'un representant dels impulsors de la iniciativa. Si la majoria aprova això, en comença la tramitació parlamentària com qualsevol altra iniciativa legislativa, amb el debat a comissió i la presentació d'esmenes. Si es compleixen els terminis, el ple podria debatre de manera definitiva la prohibició del toros en el termini d'un any.

La iniciativa legislativa popular és un instrument de participació democràtica directa i la nova majoria d'esquerres al Parlament manté el compromís per facilitar que les que es registrin siguin, si més no, preses en consideració perquè es tramitin. No ha estat així sempre. En el darrer cas, la legislatura passada, el grup ecologista GOB va impulsar una ILP amb mesures per protegir el territori. Malgrat haver aconseguit unes 16.500 firmes de suport, la majoria del PP va rebutjar prendre en consideració la iniciativa. Els animalistes també esperen aconseguir ara no tan sols el vot favorable perquè la ILP es tramiti, sinó també per aprovar la modificació legislativa que desitgen. El text inicial que es registrarà per a la modificació de la Llei de protecció animal de Balears inclourà una regulació per prohibir la tauromàquia en totes les seves formes, de manera que també afectaria la celebració, per exemple, del correbou de Fornalutx, a més de qualsevol espectacle que produeixi patiment a un animal, i la supressió de qualsevol forma de finançament i protecció a través de subvencions, inversions, beneficis fiscals o qualsevol altra forma de finançament públic als espectacles taurins.

L'impuls d'aquesta ILP arriba quan la campanya de Mallorca sense Sang ha aconseguit que una vintena de municipis de l'illa ja s'hagin declarat antitaurins. El darrer ha estat el de Palma, a finals del mes passat, amb els vots del PSIB, MÉS i Som i l'oposició del PP i Ciutadans. Abans d'aquest, ja ho havien fet en els darrers mesos Son Servera, Mancor de la Vall, Ariany, Deià, Sant Joan, Campanet, Manacor, Santa Margalida, Lloseta, Porreres , Algaida, Capdepera, Santa Maria del Camí, Sencelles i Artà. S'uneixen d'aquesta manera a Costitx, que ho va fer en primer lloc l'any 2006, mentre que Esporles i Puigpunyent ho feren el 2009, i Consell, el 2011.