24/09/2021

Deep Blue contra Anna Manso

2 min

Sempre m’han dit que el meu cervell va a mil per hora. Fa molts anys vaig tenir companys de feina que se’n van queixar perquè deien que els atabalava. Però si penso en els darrers vint-i-dos anys, just quan vaig inaugurar la meva carrera fulminant de progenitora imperfecta, he de dir que la meva ment veloç ha resultat de gran ajuda. 

Que tingui una ment veloç, però, no vol dir que el que pensi, calculi, planifiqui, memoritzi i processi sigui de qualitat excelsa. No, no, no. Tot i que no em queixo gens del contingut, del que produeix. 

Però torno a la velocitat. Ara, si puc, delego el 80% de les tasques de procés mental. Però quan els majors i el menor d’edat a càrrec (MEC) eren petits això no era possible i agraïa tenir dins el meu cap aquest cervell veloç. De vegades, per animar-me, pensava en aquella màquina de jugar a escacs, la Deep Blue, que va ser capaç de derrotar el campió mundial Garri Kaspàrov. 

M’imaginava reptant la Deep Blue a quadrar horaris escolars, extraescolars i laborals. A planificar casals i campaments d’estiu en ple gener, a recordar totes les visites mèdiques que calia concertar. A intentar pensar regals de Reis, del tió i de l’aniversari dels dos MEC que, oh meravella!, van aterrar a la vida en ple mes de desembre. A recordar que un havia de llegir cada dia en veu alta, l’altra practicar el traç i l’altre repassar les taules perquè en teoria ja feia dos anys que se les havia de saber i, ehem! A banda de practicar els exercicis perquè un pronunciés bé la erra forta i l’altre fes estiraments de bessons. Cada dia. A memoritzar el número de sabata de cada MEC. A fer els menús de la setmana. A fer la llista de la compra. A buscar un forat a l’agenda per anar a comprar pantalons perquè els llargs ja semblaven shorts i érem al febrer. A pensar una bona estratègia per compartir la càrrega mental. Una que funcionés (ja ho avanço, això no ho vaig aconseguir). A recordar el nom dels progenitors de les tres classes dels MEC, dels grups d’esplai, dels veïns. Realment, em deia jo, la Deep Blue jugant a escacs és la millor, però que gosi fer el que faig jo, que gosi. A la meva imaginació jo sempre vencia la computadora. I així, més feliç i encoratjada, continuava fent funcionar el meu cervell a tota màquina. 

stats