TEMA DEL DIA
Portada 20/04/2015

L'impost que vol eliminar Bauzá recapta 48 milions dels 6.500 ciutadans amb més patrimoni

El PP va votar al setembre en contra d'eliminar els aforaments com vol ara

Q. Torres
3 min
Bauzá, diumenge a Menorca, on va fer l'anunci d'eliminar l'impost de Patrimoni i els aforaments a Balears.

PalmaLa proposta del president i candidat del PP a la reelecció, José Ramón Bauzá, d'eliminar l'impost de patrimoni (amb una bonificació del 100%) suposarà perdre un tribut que l'any passat va recaptar 47,8 milions d'euros d'entre una reduïda població de 6.500 declarants, que són els que tenen el patrimoni més alt de l'Arxipèlag.

Bauzá ja va impulsar una modificació d'aquest impost dins el paquet de mesures aprovades en la reforma fiscal. El canvi en aquest tribut provoca que el 2015 encara afecti menys ciutadans, perquè es passa el mínim exempt dels 700.000 als 800.000 euros. Això vol dir que enguany només el pagaran aquells que tenen més de 800.000 euros i, per tant, es reduirà el nombre de 6.500 declarants que ho feren l'any passat per aquest impost. Amb la reforma fiscal, també es va reduir la quota per ingressar entre un 0,25 i un 2,5% en consideració al patrimoni de cada contribuent. La modificació aprovada també afecta els declarants no residents a les Illes.

Amb la proposta de Bauzá es bonificaria el 100% el tribut i, per tant, es deixaria d'aplicar. Una situació que es produïa fins que l'any 2013 el Govern mateix de José Ramón Bauzá el va reactivar a Balears. El candidat del PP va justificar diumenge en un acte electoral a Menorca que havia aplicat aquest impost els darrers anys "de manera temporal" per la necessitat que hi havia de recaptar, però va avançar que si torna a governar l'eliminarà perquè el considera "injust".

Els partits de l'oposició amb representació parlamentària no plantegen l'eliminació d'aquest impost que grava bàsicament els grans patrimonis, sinó la introducció d'altres tributs i la seva aplicació progressiva. Amb aquest plantejament, no cal dir que s'han mostrat en contra de l'anunci de Bauzá. Així ho ha fet la candidata socialista Francina Armengol, qui s'ha posicionat "radicalment en contra" d'una mesura que, segons ella, només cerca reduir imposts "a les grans fortunes", mentre que ella defensa una "fiscalitat progressiva". "No pot ser que tinguem les escoles en una situació de falta de manteniment i que vulguem eliminar imposts a qui més té", ha apuntat durant una visita a un centre escolar, on ha anunciat un pla de millora de les infraestructures educatives que es finançarà "amb una fiscalitat progressiva amb la qual els qui més tenen puguin aportar més a l'erari públic".

L'altre anunci que va fer diumenge Bauzá, el d'eliminar la condició d'aforats del president del Govern, els membres del Consell de Govern i els diputats autonòmics, també ha provocat crítiques de l'oposició, que ha retret al president que no ho hagi plantejat en tota la legislatura i ho digui ara, en període electoral. Tot i que tant PSIB com MÉS estan a favor de l'eliminació d'aquesta condició (per fer-ho caldria reformar l'Estatut), Armengol ha posat en dubte que el president del govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, "deixi a Bauzá modificar l'Estatut d'Autonomia per això". La socialista s'ha mostrat oberta a modificar l'Estatut per aquesta qüestió i altres.

MÉS encara ha anat més enfora i ha considerat l'anunci de Bauzá d'un "cinisme insultant" perquè el 17 de setembre passat el PP va votar al Parlament en contra d'una iniciativa del seu grup per eliminar la figura de l'aforat a les Illes Balears i demanar al govern central que fes el mateix. "Qui pot creure un president que predica allò que no fa i, a més, fa tot el contrari?", s'ha demanat el diputat de MÉS, Nel Martí, qui ha recordat que el PP considerava la seva proposta com a "radical" i ara la planteja. "El PP ha fet el ridícul i ha quedat en evidència", hi ha insistit Martí, qui ho ha considerat una "proposta maquillatge per aparentar allò que no és". "Els ciutadans encara esperen que Bauzá expliqui les investigacions sobre el finançament il·legal de les campanyes electorals de 2003 i 2007, a més de la ja condemnada il·legalitat de la campanya de 2011 i el presumpte finançament en B de la seu del PP a les Illes", ha sentenciat.

stats