El Consell de Menorca no ha de pagar, de moment, 11 milions d'euros més a Cesgarden
El TSJIB considera que l’empresa ha perdut el dret d’indemnització per un dels tres conceptes que encara reclama, i que els altres dos encara no s’han produït
CiutadellaL’empresa mallorquina Cesgarden està cobrant una indemnització de 29 milions d’euros del Consell de Menorca. Una sentència judicial de l’any 2011 obliga l’administració menorquina a pagar la promotora per haver frustrat les seves expectatives urbanístiques a la urbanització de Son Bou (Alaior) quan va aprovar el Pla Territorial Insular (PTI) l’any 2003. Aquesta quantitat correspon a la pèrdua dels aprofitaments urbanístics que va experimentar Cesgarden després que es canviàs la catalogació dels terrenys que aquesta empresa tenia a la zona. La sentència que li donà dret a aquesta indemnització deixava la porta oberta que la quantitat a pagar fos més alta. Concretament, l’empresa creia que tenia dret a 11 milions d’euros més en concepte del valor dels terrenys rústics als quals el Consell traslladà l’aprofitament urbanístic que tenia Cesgarden, en concepte també del sòl que hauria de cedir l’empresa mallorquina a l’Ajuntament d’Alaior en cas d’urbanitzar la zona, i també en concepte dels honoraris que cobrarien els tècnics que haguessin de fer possible aquesta actuació. Ara, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha aturat, de moment, els peus a Cesgarden.
Els magistrats diuen que Cesgarden no té motius per demanar l’execució forçosa de la part de la sentència que encara no s’ha fet efectiva. O sigui, no hi ha motiu per a la urgència en el pagament d’aquests 11 milions d’euros. I en la sentència, fa una diferenciació entre els tres conceptes pels quals l’empresa mallorquina encara reclama ser indemnitzada. Sobre els terrenys que haurà de cedir a l’Ajuntament d’Alaior i sobre els honoraris dels tècnics, diu que encara no es pot reclamar cap quantitat perquè encara no s’ha produït el fet indemnitzable. És a dir, ni s’han cedit els terrenys a Alaior ni tampoc no s’han pagat honoraris a tècnics. És més, la sentència critica la promotora per dir que no havia pogut iniciar el desenvolupament urbanístic dels terrenys on s’havia traslladat l’edificabilitat. “Des de desembre de 2009 l’empresa estava en disposició d’iniciar alguna activitat per materialitzar el seu aprofitament, i no ho va fer ni va dur a terme cap tipus d’actuació o gestió amb la finalitat de desenvolupar l’àrea de reconversió territorial, i no cal oblidar que el PTI és de l’any 2003 i Cesgarden ja disposava dels terrenys”, afirma la sentència.
Sobre l’altre aspecte a indemnitzar, el valor dels terrenys rústics on es traslladà l’edificabilitat, la interlocutòria judicial és més dura. Així, recorda a Cesgarden que ja era la propietària d’aquest sòl quan es va dictar la sentència, fet que no se sabia l’any 2011, quan es va prendre aquesta decisió judicial. Ara que aquesta dada està confirmada, els magistrats creuen que “la prèvia titularitat dels terrenys per part de la mercantil suposa la improcedència d’indemnització o rescabalament”. A més, com que Cesgarden va comprar els terrenys just un dia abans que s’aprovàs el PTI, els jutges consideren que “els havia adquirit amb plena consciència de la seva afectació”.
Per tant, els jutges tanquen una de les tres vies d’indemnització que quedava a Cesgarden, per la qual l’empresa demanava 953.147,29 euros. Sobre les altres dues peticions, consideren que encara no és el moment de demanar-les.
