La infanta es defensa: "Es va limitar a signar sense demanar explicacions" per "la confiança" en Urdangarin

PalmaLa infanta Cristina demana la seva absolució en el cas Nóos argumentant que no va tenir "temps, ni capacitat, ni motius" per intervenir en la gestió de la societat Aizoon que compartia amb el seu espòs, Iñaki Urdangarin, per la qual cosa es va limitar a "rubricar sense demanar explicacions" donada la seva "confiança" en ell.

En el seu escrit de defensa, presentat avui en el jutjat de Palma, els lletrats de la infanta mantenen que aquesta sempre va romandre "al marge de la direcció i gestió quotidiana" de la societat Aizoon mitjançant la qual el matrimoni presumptament va defraudar a Hisenda, i afegeix que la germana del Rei solament té "coneixements mínims de fiscalitat".

El jutge José Castro ha enviat a judici a la infanta per dos presumptes delictes fiscals comesos a través de la societat Aizoon, amb la qual gestionava el seu patrimoni al costat del seu espòs Iñaki Urdangarin, encara que la Fiscalia solament la considera partícip a títol lucratiu del suposat desviament de fons de l'Institut Nóos.

En el seu escrit, els advocats de la infanta, Miquel Roca i Jesús María Silva, neguen que l'acusació particular exercida per Manos Limpias estigui legitimada per mantenir càrrecs contra ella -sense que ho faci la Fiscalia- i assumeixen els arguments de la defensa d'Urdangarin que no va haver-hi delicte contra la Hisenda Pública a través d'Aizoon, per no haver-se superat els 120.000 euros defraudats.

En el cas que s'acredités aquest frau, la defensa de la infanta nega la seva responsabilitat com a cooperadora necessària al·legant que "no va tenir absolutament cap intervenció en el compliment de les obligacions comptables i fiscals de Aizoon, tasques de les quals s'ocupava en exclusiva" el seu espòs, únic administrador de la societat, o els professionals en què havia delegat aquestes funcions.

Segons la defensa, atès que la "confiança entre els cònjuges" era plena, "mai es van celebrar formalment juntes de socis i Cristina de Borbó es va limitar a rubricar sense demanar explicacions aquells escrits que, molt ocasionalment, se li va sol·licitar que signés en la seva condició de soci".

"Mes en particular, sempre va ignorar si algunes despeses pròpies o familiars eren atribuïts a Aizoon, de quina manera eren processades des d'un punt de vista fiscal i si aquest tractament era o no jurídicament correcte", afegeix l'escrit de defensa.

Per als seus advocats, resulta "perfectament plausible" la hipòtesi que la infanta va esgrimir davant el jutge que "no tingués temps, ni capacitat, ni motius per inquirir sobre la gestió d'Aizoon", per la qual cosa no hi ha indicis per sostenir que Cristina de Borbó fos "ni remotament conscient" que el seu espòs podia estar delinquint.

Quan van succeir els fets, insisteix l'escrit, la infanta era "mare de quatre fills de molt curta edat, com a membre de la família real col·laborava amb les activitats institucionals pròpies de la Casa de la seva Majestat el Rei i, a més, prestava els seus serveis professionals per a una fundació dedicada a la cooperació internacional".

"Tan intensa vida personal, institucional i professional impedia a Cristina de Borbó estar al corrent de múltiples gestions directament vinculades amb l'economia familiar", addueix l'escrit, que recalca que, "en aquest escenari, Aizoon exercia un paper absolutament marginal, al que ella ni dedicava ni podia dedicar la menor atenció".

En opinió dels advocats, "si alguna cosa ha quedat acreditat al llarg de la instrucció és que Cristina de Borbó solament compta amb uns coneixements mínims de fiscalitat", com ho demostra el fet que mai ha emplenat personalment les seves declaracions de l'IRPF.

Segons els lletrats de la infanta, el seu treball en La Caixa no pressuposa que tingui nocions financeres, ja que està relacionat amb la cooperació internacional i no amb el negoci bancari, ni cal inferir de la seva llicenciatura en Ciències Polítiques "raó alguna per atribuir-li especials coneixements en material fiscal".

L'escrit es queixa de les "draconianes mesures cautelars" adoptades pel jutge contra la infanta i planteja que, en cas de condemna, se li apliqui un atenuant molt qualificat de reparació del dany pels 587.413,58 euros que va aportar al jutjat, en concepte de la responsabilitat civil a títol lucratiu que sol·licita per a ella la Fiscalia.

"Tot això, sense que l'abonament de les quantitats ressenyades suposés el reconeixement de cap tipus d'infracció conscient pròpia o aliena de normes jurídic-penals", precisa l'escrit.