100 dies de sang a Nicaragua

La repressió del govern contra la població deixa almenys 448 morts, 2.800 ferits i 595 desapareguts

Les revoltes contra Daniel Ortega i Rosario Murillo compleixen aquest dijous 100 dies. Més de tres mesos de les protestes més multitudinàries que ha viscut Nicaragua en les últimes quatre dècades en la que ja és la crisi política més gran que sagna el país. La revolta que exigeix la dimissió del president i la seva vicepresidenta i esposa i el desmantellament d'un règim contestat pels continus abusos de poder s'ha cobrat almenys 448 morts i més de 2.800 ferits. El recompte provisional i no oficial l'elabora l 'Associació Nicaragüenca Pro Drets Humans (APNDH), que té constància de 595 desapareguts per l'aparell repressor de forces de seguretat i paramilitars que Ortega ha preparat per respondre a les protestes.

El secretari executiu de l'ANPDH, Álvaro Leiva, ha explicat en una roda de premsa que la llista de víctimes és "preliminar", ja que han tingut problemes per confirmar casos registrats en zones de difícil accés per obtenir dades, i ha lamentat que un grup d'aquests ferits patirà seqüeles de per vida. Els activistes han denunciat la maquinària del govern, que fins i tot utilitza franctiradors per encertar òrgans vitals dels manifestants. La majoria de les víctimes són joves i la llista d'atrocitats que expliquen els supervivents i els activistes llarga: assassinats, execucions extrajudicials, tortures, pallisses i detencions arbitràries per atemorir tant els manifestants com les seves famílies. 

Somoza i Ortega, dues històries no tan diferents

El govern nicaragüenc nega ser el promotor de la violència i el principal responsable de les morts, com denuncien les ONG locals i organismes internacionals, i titlla els manifestants de "grups terroristes" amb un pla de "cop d'estat" que ja ha sigut derrotat, segons ha dit la vicepresidenta i primera dama, Rosario Murillo.

La mesa de diàleg nacional entre l'Aliança i el govern s'ha suspès a causa de la forta repressió, segons la Conferència Episcopal de Nicaragua, que actua com a mediadora i testimoni, malgrat que el règim l'ha criticat per haver pres partit a favor de la sublevació "terrorista". El vicepresident nord-americà, Mike Pence, s'ha referit avui a la pressió d'Ortega contra l'Església catòlica i ha afirmat que l'executiu de Managua està lliurant "una guerra" contra els religiosos. 

En la jornada 100, les manifestacions i protestes continuen per tot el país, que s'ha omplert de barricades i on la ciutadania intenta autoprotegir-se imposant tocs de queda durant les hores de foscor. El govern ha dotat amb armes paramilitars i grups de delinqüents comuns que actuen com a esquadrons patrullant carrers i prenent-se la justícia pel seu compte, segons denunciava fa pocs dies  Marlin Sierra, directora del Centre Nicaragüenc de Drets Humans.

Les protestes contra Ortega i Murillo es van iniciar el 18 d'abril passat per unes fallides reformes a la seguretat social i es van convertir en un reclam que demana la renúncia del mandatari, després d'onze anys al poder, amb acusacions d'abús i corrupció en contra seva. Ortega havia sigut un revolucionari que va lluitar contra la dictadura dels Somoza, però en aquesta segona etapa al govern ha fet de la seva política una gestió repressiva i autoritària.