Confinats per força a Colòmbia

Uns 1.500 espanyols i residents fa més de tres mesos que intenten tornar sense sort

A Jordi Jardí feia anys que dos amics colombians nacionalitzats espanyols el convidaven a acompanyar-los en unes vacances a Colòmbia. Sempre els deia que l’any següent. Fins al 2020, i el 27 de febrer aterraven al país llatinoamericà en principi per a una estada fins al 10 d’abril. Encara hi són. Colòmbia va ser un dels primers països de la regió a respondre a l’esclat del coronavirus: va tancar totes les fronteres i el trànsit aeri. El govern d’Iván Duque ha establert una estricta quarantena des del 24 de març que estarà vigent fins a l’últim dia de juny, mentre que l’estat d’emergència sanitària s’estira fins al 31 d’agost, quan s’espera que es reiniciïn els vols internacionals.

Jardí i els seus dos amics són tres dels 1.500 ciutadans espanyols i residents a Espanya que el coronavirus ha deixat atrapats a l’altra banda de l’Atlàntic i no poden tornar, segons les dades de l'Oficina Diplomàtica. Es queixen de la falta de transparència i de resposta de l’ambaixada espanyola a Bogotà, que ha anat donant diverses xifres del nombre d’afectats. El ministeri va organitzar dos avions al març, que van viatjar amb desenes de places buides, tot i que admet que l’anunci va ser precipitat i els interessats no van tenir gaire marge per reaccionar. Des de llavors ha coordinat dos vols més aquest mes de juny, en les pròximes dues setmanes se n’han confirmat un parell més i es confia que hi hagi oportunitat d’operar-ne més.

Caos a l'ambaixada

Jardí es queixa d’aquest desori a l’ambaixada i explica que malgrat que li havien confirmat que tenia bitllet per al 9 de juny, Iberia no es va posar en contacte amb ell per facilitar-li el número de referència del vol i es va quedar a terra. S’està a prop de Santa Marta, a unes 15 hores d’autobús de Bogotà, en una casa d’un dels amics que el van convidar, així que admet que és un “afortunat” en un país on l'economia informal és vital i obliga milions de ciutadans a sortir cada dia a comprar i a buscar-se la vida.

Però per moure’s pel país és indispensable comptar amb la confirmació oficial del vol. “Hi ha controls per tot arreu”, explica aquest jubilat, que s’havia arribat a plantejar sortir de Colòmbia cap a les Antilles holandeses per enllaçar amb Amsterdam o fins i tot viatjar en un vaixell mercant des del port de Cartagena de Indias fins a Barcelona. Ara confia trobar plaça als dos avions confirmats per a aquest juny.

Atrapats a Colòmbia: el coronavirus converteix unes vacances familiars en "un malson"

Un portaveu de l’Oficina Diplomàtica admet que en algun moment hi ha hagut “col·lapse” a l’ambaixada i al consolat perquè la situació “és excepcional” i ha sobrepassat qualsevol preparació i esforç. “S’ha treballat amb moltes limitacions en una situació extraordinària”, diu aquesta font, que subratlla que ja han retornat 2.300 persones. El ministeri ha establert criteris de “prioritat” per a la repatriació: per exemple, ser turista o visitant, perquè sense hotels ni hostals es quedaven al carrer en situació “molt vulnerable”.

Però Javier Godinez, portaveu del col·lectiu Atrapados en Colombia, assegura que hi ha molts afectats que s’han quedat sense diners per mantenir-se i han de viure en la indigència, sense més suport que el d’algun conegut o de les recollides solidàries de fons. "N’hi ha que tenen problemes perquè no troben la medicació que els recepten a Espanya o dones que hauran de pagar els costos d’un part en una clínica privada”, explica aquest jove malagueny a qui el coronavirus va enxampar fent prospeccions per començar un projecte amb la seva ONG, Viaja, Disfruta y Ayuda. "L’ambaixada no s’ha mogut fins que no hem pressionat organitzant-nos", subratlla Godinez, que també es queixa del preu dels vols: uns 400 euros.

Des de l’Oficina Diplomàtica s’argumenta que els preus els fixa la companyia –Iberia i Avianca– però que, en tot cas, s’ha obert un programa d’ajudes socials per als espanyols que s’han quedat atrapats a tercers països. Es tracta d’ajudes “no gaire importants” per a la manutenció o per pagar el bitllet.

Jardí critica que el “caos” es podria haver mitigat si, des del principi, s’hagués obert un cens perquè els afectats es registressin. Per la seva banda, el ministeri es defensa dient que els viatjants amb doble nacionalitat van entrar al país amb el seu passaport colombià, fet que ha dificultat localitzar-los, i que en alguns casos finalment han volgut quedar-se a Colòmbia i volar a partir de l’1 de setembre, quan s’obri l’espai aeri.