Estàtua per les 'Dones de confort' a Corea. / Reuters

Acord històric del Japó i Corea sobre les esclaves sexuals de la Segona Guerra Mundial

El govern nipó ofereix una disculpa oficial i pagarà 1.000 milions de iens com a compensació a les víctimes

Estàtua per les 'Dones de confort' a Corea. / Reuters

A punt d'esgotar-se l'any del 70 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, el Japó i Corea del Sud han tancat finalment una de les seves disputes històriques, heretades d'aquell conflicte, que feia dècades que enfosquia les relacions entre els dos països.

Amb un acord segellat aquest dilluns a Seül, el Japó reconeix finalment el seu deute històric amb Corea per les anomenades 'dones de confort', un eufemisme utilitzat per referir-se a les més de 200.000 dones que l'exèrcit japonès va convertir en esclaves sexuals durant la Segona Guerra Mundial, la majoria, coreanes. A més d'una disculpa pública, el govern nipó pagarà una compensació econòmica de 1.000 milions de iens (7,5 milions d'euros) a les víctimes.

Només 46 d'aquestes dones segueixen encara vives a Corea del Sud, però l'acord té un valor simbòlic molt important, perquè ofereix el llargament esperat reconeixement oficial del Japó com a responsable del patiment d'aquelles dones. I perquè arriba també quan les relacions diplomàtiques del Japó amb els seus veïns regionals no passaven pas per un bon moment, amb les tensions territorials al Mar de la Xina i la reforma legislativa que ha acabat amb el pacifisme constitucional nipó.

En una roda de premsa conjunta a Seül amb el seu homòleg coreà, el ministre d'Afers Exteriors japonès, Fumio Kishida, va assegurar que Shinzo Abe "ha expressat la seva disculpa de tot cor i el seu penediment com a primer ministre del Japó a totes aquelles dones que han patit ferides físiques i psicològiques que seran molt difícils de guarir i que van experimentar tant de dolor i patiment com a dones de confort".

Abe ja va reiterar aquest estiu les disculpes històriques per l'actuació del Japó durant la Segona Guerra Mundial, en l'acte oficial d'aniversari, però va obviar en aquell moment el tema de les "dones de confort".

"El govern japonès és molt conscient de la seva responsabilitat per un tema que va deixar una cicatriu molt profunda en la dignitat de moltes dones sota la implicació de l'exèrcit d'aquell moment", ha afegit Kishida, quan se li ha preguntat per què el Japó ha accedit a pagar compensacions amb diners públics.

Les disculpes que ja va oferir per les "dones de confort" el 1993 el llavors cap de gabinet del govern japonès, Yohei Kono, que es coneix des de llavors com la Declaració Kono, ja reconeixien explícitament que l'exèrcit japonès havia forçat milers de dones "sota coerció" a treballar en els seus bordells durant la guerra.

Uns bordells que eren coneguts com les "cases de confort" dels militars nipons, on milers de dones, moltes de les quals eren menors d’edat, van ser internades contra la seva voluntat i obligades a prostituir-se. A més de Corea, altres països de la regió on l’exèrcit nipó es va desplegar, com la Xina, les Filipines o Indonèsia, denuncien que van patir la mateixa situació.

Amb la Declaració Kono es va crear una fundació per recaptar donacions privades per a les víctimes, però sense cap aportació pública que reconegués l’estat nipó com a responsable. La qüestió s’ha mantingut sempre com a font de controvèrsia entre els dos països, amb sectors encara de la societat japonesa que neguen les acusacions i peticions reiterades des de Seül d’una reparació formal. El fet que el primer ministre Shinzo Abe accedís el 2013 a "revisar" la Declaració Kono, per veure fins a quin punt l’estudi s’havia basat en fets provats, va donar a entendre que es doblegaria a les peticions dels sectors més radicals i ultranacionalistes del seu partit, que rebutjaven aquella disculpa. Però finalment ha optat per la reconciliació.

"Abe fa això en un moment en què ha donat ja molta corda als sectors més radicals -amb la reforma que acaba amb el pacifisme de la Constitució nipona i amb l'enfrontament a la Xina per les illes Senkaku- i que li permet ara reconciliar-se amb els sectors més moderats del seu electorat amb una mesura que a més no li suposa un cost gens elevat a nivell intern, perquè no és una quantitat econòmica desorbitada i tampoc implica cap judici ni condemna per a uns responsables que en la seva gran majoria ja no són vius", explica el professor de Relacions Internacionals de la UPF, Pablo Pareja.

Corea feia anys que demanava ja una disculpa pública i una compensació econòmica, sense entrar a reclamar mesures més dràstiques que impliquessin cap judici dels fets. Amb aquesta decisió, que arriba també en l'any del 50 aniversari del restabliment de la relació diplomàtica entre els dos països, el Japó cedeix finalment a les peticions coreanes i se suma, de fet, a la versió de la història que ja era reconeguda per tots els organismes internacionals, per més que dins del Japó encara hi hagi veus que la neguin.

L'acord, a més, "posa fi a un dels grans entrebancs" que es mantenien encara per a la normalització de les relacions polítiques entre dos països veïns, ambdós aliats dels Estats Units a la regió i que "comparteixen sistema democràtic", apunta també l'analista de la Casa Àsia, Guillermo Martínez. Per a Martínez, "Abe s'ha adonat que té moltes més conseqüències positives que no pas negatives" tenir bona sintonia amb una de les potències regionals, sobretot en un moment en què manté el pols encara amb la Xina per diverses qüestions, com les illes Senkaku, també derivades d'una Segona Guerra Mundial mal tancada a la regió.

Amb Corea, a més, Martínez assenyala encara dues qüestions més per resoldre, tot i que no tan rellevants com l'assumpte de les esclaves sexuals: la petició de Seül perquè els llibres de text escolars del Japó recullin també la versió predominant en la historiografia mundial respecte a la colonització japonesa i l'actuació nipona durant la guerra; i la disputa per les illes Dokdo (en coreà) o Takeshima (en japonès).

Més continguts de