Ajuda militar sense precedents per a Israel

Els Estats Units proporcionaran a Jerusalem 34.000 milions d’euros en armes en els pròxims deu anys

La visita del president Donald Trump a Israel es produeix vuit mesos després de la firma del memoràndum d’assistència militar que situa l’estat jueu en el primer lloc dels països que reben ajuda armamentística de Washington.

El memoràndum es va firmar a mitjans de setembre, i quantifica l’ajuda per als pròxims deu anys en 38.000 milions de dòlars, és a dir, uns 34.000 milions d’euros. La firma va tenir lloc després de la crisi que va generar el fet que l’expresident Barack Obama arribés a un acord sobre el programa nuclear iranià malgrat l’oposició radical del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

El memoràndum del setembre del 2016 implica per a Israel una millora del 27% en relació a l’anterior, del 2007. Fins a l’any passat l’ajuda militar oficial que rebia Israel dels EUA era de 3.000 milions de dòlars anuals (uns 2.267 milions d’euros), tot i que hi havia altres partides addicionals que el Capitoli aprovava al marge de l’esmentat pacte, i que eren d’uns 500 milions de dòlars (uns 445 milions d’euros).

A Israel molts es pregunten si ara Washington aprovarà més ajudes complementàries. “És una pregunta massa diplomàtica -diu somrient el general israelià de la reserva Emmanuel Sakal, expert en el desenvolupament d’armes-. Les relacions d’Israel amb el Capitoli són bones, però recórrer al Congrés és un risc perquè es podria entendre com un atac contra l’actual president. En conseqüència, no crec que Israel tingui previst recórrer al Congrés, però sempre és una possibilitat”.

La negociació de l’últim memoràndum va ser tensa en part perquè Netanyahu volia una assistència militar de 45.000 milions de dòlars en lloc dels 38.000 pactats, i sobretot perquè pretenia que l’acord no obligués Israel a demanar partides addicionals del Capitoli, com ha sigut habitual fins ara.

Quantitat i qualitat

De fet, aquest punt va provocar airades reaccions a Washington entre els aliats d’Israel, com el senador republicà Lindsey Graham, que ha promès presentar iniciatives per incrementar substancialment l’ajuda al marge del memoràndum. “El president Trump pot millorar el memoràndum i disposa de la capacitat política per fer-ho, però al mateix temps crec que té altres problemes més urgents per resoldre. Per tant, no crec que ho faci”, opina el general Sakal.

Tot i que aquesta ajuda no té precedents des de la Segona Guerra Mundial, segons el Servei d’Investigacions del Congrés, s’ha de destacar que l’assistència militar que Israel rebrà no és només important per la quantitat d’armament, sinó també per la qualitat. L’acord firmat diu que els Estats Units “continuaran proveint Israel amb la més avançada tecnologia militar”, en comparació amb altres països de la regió, com ara l’Aràbia Saudita, que compra moltes armes però que no són tan sofisticades. A més, Israel disposa d’un nombre considerable de bombes nuclears.

Armament nord-americà

Però Obama també li va fer una altra jugada a Netanyahu, perquè va incloure una clàusula en el memoràndum que especifica que tots els diners nord-americans s’hauran de gastar en la compra d’armament que sigui de fabricació nord-americana. En l’acord anterior, de l’any 2007, Israel podia destinar el 26% del total de l’ajuda a adquirir armes israelianes.

El raonament que va fer servir Washington per incorporar aquesta clàusula va ser que la indústria armamentística israeliana ja no necessita ajuda exterior perquè s’ha desenvolupat enormement en els últims anys i s’ha convertit en una de les més avançades del món.

Tot i que Donald Trump és president des del 20 de gener, el govern israelià encara no ha aconseguit establir una relació estreta amb el nou inquilí de la Casa Blanca. Per tant és aviat per parlar de la relació que Trump tindrà amb Israel.

“A la campanya es fan promeses que després no es compleixen. Les relacions d’Israel amb Obama van ser molt fredes, i el nou president nord-americà té un temperament imprevisible. Per tant, el futur és incert”, diu Sakal.

Una altra qüestió que preocupa Israel és que algunes enquestes indiquen que una part considerable de la població nord-americana cada cop veu amb més reticències l’estat jueu, i això pot tenir conseqüències negatives per a Israel a mitjà o llarg termini, incloent-hi l’ajuda militar.

Per exemple, un sondeig de Gallup de l’any passat revela que només la meitat dels votants demòcrates senten més simpatia per Israel que per Palestina. Entre els votants republicans, els que són més simpatitzants d’Israel arriben al 80%. I un altre sondeig de Brookings, també de l’any passat, resulta encara més preocupant, perquè mostra que la meitat dels votants demòcrates creuen que Israel “té massa influència en el govern de Washington”.

Més continguts de