DRETS SOCIALS

Alarma per l’homofòbia al Brasil, més estesa que mai

Les ONG denuncien la passivitat del govern i reclamen justícia

La imatge del Brasil carnavalesc, desinhibit i sexualment tolerant, que organitza alguna de les parades gais amb més assistents del món, topa amb les xifres per violència contra el col·lectiu LGBT. Diverses ONG indiquen que el gegant sud-americà lidera el rànquing mundial d’agressions homòfobes. Les últimes dades oficials registren més de 3.000 denúncies els anys 2011 i 2012. El moviment Grup Gai de Bahia, el més antic del país, assegura que el 2012 hi va haver 338 assassinats homòfobs, que representen el 44% dels que hi ha a tot el planeta.

São Paulo, el motor del país, està vivint el que alguns diaris han assenyalat com una “nova onada de violència contra gais”. Els rotatius es fan ressò de les mesures preses pels joves que sovintegen locals LGBT per evitar agressions nocturnes. Només al gener la violència contra els homosexuals va causar 39 morts a tot el país, segons el grup Mares per a la Igualtat de Rio de Janeiro, un dels col·lectius que reclamen la criminalització de l’homofòbia.

Els col·lectius LGBT fa anys que treballen per intentar canviar la legislació. Les esperances estaven dipositades en el projecte de llei PLC-122, que equiparava l’homofòbia al racisme i preveia penes per delictes contra l’odi a la població LGBT, per injúries homòfobes i per incitació a la violència i al prejudici. El Senat federal, però, el va suspendre definitivament al desembre.

La no-criminalització de l’homofòbia va ser un triomf del lobi evangèlic, a qui el Partit dels Treballadors (PT) i els seus aliats no es van voler enfrontar, ja que necessiten el seu suport per garantir l’estabilitat al Congrés l’últim any de legislatura. Esglésies evangèliques havien arribat a recollir un milió de firmes contra un projecte que “malferia la llibertat religiosa”.

“No només necessitem una resposta penal. L’homofòbia, com el racisme, s’ha de combatre amb polítiques integrals en els àmbits de l’educació, la sanitat i la seguretat pública, i també a través d’una política cultural i de comunicació”, indica Jean Wyllys, que va saltar a la fama el 2005 en guanyar el Big Brother del Brasil, i que ara és el primer diputat federal a declarar-se homosexual.

Wyllys, que és periodista de formació i professor universitari, posa en el punt de mira les esglésies evangèliques i els seus telepredicadors: “Ens cal un nou marc legal, no podem permetre que pastors fonamentalistes facin servir els espais a la televisió per difamar, desqualificar i deshumanitzar un segment de la població”.

La força del lobi evangèlic

El lobi evangèlic dóna mostres constantment de la seva fortalesa. Ara fa un any, el març del 2013, el pastor Marcos Feliciano, que presidia la Comissió dels Drets Humans i les Minories al Congrés brasiler, va arribar a proposar un projecte de llei que permetria als psicòlegs tractar l’homosexualitat com una malaltia. La seva tramitació es va enterrar per la pressió del carrer i les multitudinàries manifestacions del juny.

En l’esfera del poder judicial, en canvi, la decisió del Consell Nacional de Justícia d’obligar els notaris a convertir les unions estables d’homosexuals en casaments civils ha estat interpretada pel moviment LGTB com el primer pas per canviar la Constitució i reconèixer, definitivament, els casaments gais.

“El Brasil està canviant”, assegura Jean Wyllys, que es mostra molt crític amb la presidenta Dilma Rousseff, perquè considera que “fa una política d’Estat aliant-se amb el fonamentalisme religiós”. El diputat aplaudeix que al gener es veiés el primer petó gai en una telenovel·la de la cadena Globo perquè ajudarà a canviar la mentalitat del país. “Agradi o no, els culebrons han marcat tendència social al Brasil”.