Alemanya es fa enrere de crear “centres tancats” per a migrants
Els socis de govern acorden com a alternativa endurir la política d’asil
BerlínLa guerra a l’interior de la Gran Coalició és, de moment, història. Després d’una setmana de durs i oberts enfrontaments que van amenaçar fins i tot de tombar la cancellera Angela Merkel, els tres partits que conformen el govern federal alemany van arribar dijous a la nit a un acord per endurir tant l’entrada d’immigrants al país com els processos de petició d’asil.
El debat, clarament marcat per l’ombra del jove partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD), queda de moment congelat, però també condicionat a l’evolució de les enquestes electorals, especialment les dels comicis regionals bavaresos d’aquest octubre. En aquestes eleccions, l’AfD molt probablement aconseguirà un resultat de dos dígits, i fins i tot podria convertir-se en la segona força més votada al davant de la socialdemocràcia. Els socialcristians de la CSU, socis de Merkel a l’estat de Baviera, perdrien així la seva majoria absoluta, indiscutible durant dècades.
“El dret d’asil no suposa el dret d’escollir el país europeu al qual s’aconsegueix l’asil”. Aquesta és una de les frases destacades del document de dues pàgines signat pels democristians de la CDU, els socialcristians de la CSU i els socialdemòcrates de l’SPD. L’acord estableix que els peticionaris d’asil podran ser retinguts fins a 48 hores en centres policials ja existents a prop de la frontera entre Alemanya i Àustria o a l’aeroport de Munic.
Nova llei d’immigració
Al llarg d’aquests dos dies, les autoritats alemanyes hauran de comprovar si els immigrants ja han demanat asil a un altre país de la Unió Europea. Si és així, el ministeri de l’Interior alemany, en mans de la CSU, intentarà arribar a un acord bilateral amb el país d’origen per retornar els peticionaris d’asil. Si els països d’origen s’hi neguen, els immigrants seran enviats a la frontera austríaca en virtut d’un acord entre Berlín i Viena, els detalls del qual encara no són oficials.
Tot i haver-se sumat a l’enduriment de la política migratòria, els socialdemòcrates presenten com una victòria que el govern federal no establirà a la frontera nous centres d’internament anomenats eufemísticament “centres de trànsit”, com demanava des d’un primer moment la CSU. L’SPD aconsegueix, a més, introduir a l’acord el compromís d’aprovar aquest any mateix una nova llei d’immigració que hauria de simplificar la integració d’estrangers no comunitaris al mercat laboral alemany.
L’acord migratori dels partits alemanys de govern també expressa la voluntat d’agilitar els processos que estableix la Convenció de Dublín per als peticionaris d’asil que ja es troben a Alemanya. L’objectiu oficial del reglament de Dublín és establir quin estat europeu és competent en cadascun dels casos i evitar que els peticionaris demanin asil a diferents països de la UE alhora. La CDU, la CSU i l’SPD subratllen, a més, la seva voluntat de donar suport als països europeus que conformen les fronteres exteriors de la UE i esmenten expressament acords amb Grècia i Espanya sobre les reunificacions familiars de refugiats.
El pacte tancat per la Gran Coalició aconsegueix una pacificació momentània del govern federal alemany, l’estabilitat del qual és fonamental per evitar el caos en matèria migratòria a la resta de la UE. Les noves directrius migratòries de Berlín depenen tanmateix de la voluntat de cooperació dels seus socis europeus. Grècia i Espanya ja han mostrat la seva predisposició a arribar a acords bilaterals en el marc de la Convenció de Dublín. Altres governs, com els d’Àustria i Itàlia, conformats per les forces ultradretanes de l’FPÖ i la Lliga Nord, mostren obertament reserves davant els plans de Berlín.
Tot i que l’acord ha sigut presentat per les parts implicades com un èxit, són moltes les qüestions que continuen obertes. ¿Què farà, per exemple, el govern alemany si els països d’origen es neguen a acollir persones que ja han demanat asil en un altre territori? “Si un estat comença a efectuar expulsions unilateralment es podria produir un efecte dòmino i tot el sistema podria col·lapsar”, adverteix Hendrix Cremer, de l’Institut Alemany de Drets Humans.
