REVOLTA CONTRA ASSAD
Internacional 11/02/2013

Alep, un patrimoni sota les bombes

Preocupació per la destrucció dels monuments d'aquesta ciutat siriana Patrimoni de la Humanitat

Sergi Franch
3 min
DEMPEUS, PER ARA La mesquita del barri de Bustan Al-Qasr, a prop de la zona històrica d'Alep, aguanta de moment els combats entre règim i oposició.

Alep (síria)La tercera ciutat de l'Imperi Otomà -després d'Istanbul i el Caire- està des de fa mesos immersa en una guerra. Alep, la ciutat més poblada de Síria, apareixia a les guies com una destinació imprescindible per als turistes de pas en aquest país. Els vestigis dels seus antics pobladors són espectaculars.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Reconeguda com una de les ciutats més antigues del Pròxim Orient, després de ser ocupada per Alexandre el Magne va formar part de l'imperi selèucida, va passar al regne armeni, va quedar sota els designis de Pompeia i Roma, i després va deixar pas a l'emergent imperi de Bizanci. D'aquest imperi va passar als perses, als àrabs i després va patir el setge dels participants en les Croades. Van anar passant una corrua d'imperis naixents i cultures predominants. Al segle XIII, la ciutat va ser ocupada pels mongols, que la van bombardejar durant sis dies i en van enderrocar parcialment les muralles. Després de quatre setmanes, la Ciutadella, l'últim reducte, va caure definitivament.

"Entre aquestes pedres hi han viscut fins a set civilitzacions. Cadascuna hi ha deixat la seva manera de veure el món. Ara en vindrà una altra, cap problema", diu optimista en Kamel, un advocat que viu al Vell Alep, tal com es coneix el barri antic. Prop de casa seva queda la mateixa Ciutadella on els àrabs van caure davant els mongols. Coronant un turó enmig de la ciutat, avui és un punt avançat de l'exèrcit d'Al-Assad. Serveix de punt de defensa per a uns cinc-cents soldats. "És molt perillós acostar-s'hi. Al destacament hi ha un centenar de franctiradors", adverteix. La ciutat està partida per avingudes, carrers i barris controlats alternativament pels rebels o per l'exèrcit oficial. Però la Ciutadella és l'últim bastió dels homes d'Al-Assad al Vell Alep, un districte insegur sota la mirada del castell.

Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1986 i capital de la Cultura Islàmica el 2006, Alep era un pol d'atracció turística important. El Kamel recorda les visites d'un turista anglès durant les vacances. "Li agradava molt i s'hi va comprar una casa, però aquest estiu no ha vingut", puntualitza irònicament. Fins ara, el mercat d'Alep (segle XIV) és el monument més malmès en aquesta guerra, ja que ha quedat parcialment cremat després dels combats.

El Fateh, un estudiant de 35 anys, tranquil i educat, parla orgullós de la història de la ciutat. Després d'estudiar filosofia, ciències polítiques i documentació, va dedicar-se a la seva passió: els manuscrits. "Alep té una de les biblioteques més importants. Allà se m'esfumaven hores senceres sense adonar-me'n". Parla de textos antiquíssims recollits a la Biblioteca Maronita i del seu projecte, que proposa un sistema de classificació dels llibres antics. "Acomplertes les visites al Caire, Bagdad, Alexandria i Damasc, el projecte està acabat però s'haurà de veure què en quedarà després de tot plegat", reconeix. Sense esmentar-ho, plana en la conversa el record de la Biblioteca de Sarajevo, una de les més importants del món àrab, cremada durant la Guerra de Bòsnia.

Una mesquita per restaurar

Prop de les muralles del Vell Alep, la mesquita Umaiad, dita "la gran mesquita", construïda al segle XIII, va quedar afectada pels combats. A l'octubre, Baixar al-Assad va anunciar l'inici de les obres de restauració. Precisament, van ser els soldats del govern els que hi van establir un quarter. I allà van fer guerra. En Faruk, el germà petit d'en Kamel, va dirigir-se allà el dia que es va iniciar l'ofensiva del règim amb tancs i canons. La mesquita es va omplir de veïns voluntaris que sabien que els soldats intentarien arribar-hi. "Com voleu que no hi vagi si els cristians del meu carrer hi són per defensar el monument?", va preguntar als que li volien treure del cap la idea d'anar a lluitar. "Un trenta per cent de la població de la ciutat és cristiana. Les bombes no distingeixen entre musulmans i cristians", diu. I tampoc entre barris residencials i monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, es podria afegir.

stats