Almenys una dona i el seu fill moren en un incendi al centre de detenció de refugiats de Lesbos

A Mória, que té capacitat per a 3.000 persones, hi malviuen 12.000 refugiats en condicions infrahumanes

Un refugiat amb un nen a coll fuig dels gasos lacrimògens llançats per la policia a Mòria. / Giorgos Moutafis/Reuters

Almenys una dona afganesa i el seu fill van morir diumenge al centre de detenció de refugiats de Mória, a l'illa grega de Lesbos, on malviuen unes 13.000 persones tot i que la seva capacitat és de 3.000. El cos sense vida de la mare va ser traslladat en un vehicle privat a l'Hospital de Mitilene, mentre que van ser els mateixos refugiats els qui van treure el cos calcinat del petit del barracot on vivia la família. No es descarta que hi pugui haver més víctimes mortals, i hi ha almenys cinc ferits per inhalació de fum.

Metges Sense Fronteres va atendre 21 ferits pels enfrontaments després de l'incendi. "Estem indignats pel que ha passat. Ningú pot dir que l'incendi i els morts siguin un accident. Aquesta tragèdia és el resultat directe d'una política brutal que atrapa 13.000 persones en un camp preparat per a 3.000", ha dit Marco Sandrone, coordinador de l'ONG a Lesbos. "Les autoritats europees i gregues que confinen aquestes persones en aquestes condicions són responsables de que es repeteixin aquests episodis dramàtics".

Segons la premsa local, el foc va començar primera hora de la tarda al barracot on vivia la família, possiblement per l'explosió d'una bombeta. La notícia de la mort de la dona -la criatura va ser localitzada hores després- va desencadenar una protesta al camp, on els refugiats malviuen en condicions infrahumanes mentre es tramiten els seves sol·licituds d'asil. Segons l'alcalde de Lesbos, Stratis Kytelis, es van cremar set barracots. Els refugiats es van enfrontar amb la policia, que va llançar gasos lacrimògens, i també amb els bombers. El govern grec ha enviat reforços d'antiavalots a l'illa. Finalment els bombers van poder accedir al camp i van apagar l'incendi amb l'ajuda de mitjans aeris.

No és el primer cop que un incendi acaba amb morts a Mòria, com va ser testimoni l'ARA el novembre de 2016. I la violència està a l'ordre del dia. A finals d'agost un nen afganès va morir en una baralla, i un altre de 5 anys va morir esclafat per un camió divendres, quan dormia dins d'una capsa de cartró.

En les últimes setmanes hi ha hagut un repunt d'arribada de pasteres a les illes gregues. Lesbos està a només nou quilòmetres de la costa turca: unes 17.000 persones entre l'agost i el setembre, la xifra més alta des del 2016, quan es va signar l'acord entre la UE i Turquia perquè el règim de Recep Tayyip Erdogan contingués els refugiats dins el seu territori. Entre els que arriben a les illes també hi ha turcs que fugen de l'escalada repressiva del règim: divendres dues dones i cinc criatures turques es van ofegar quan intentaven arribar a l'illa grega de Chios.

L'acord amb Turquia ha servit per convertir les illes gregues en un llimbs on els refugiats no poden ser retornats a Turquia però les seves peticions d'asil triguen mesos o anys a processar-se. MSF reclama que es posi fi a l'acord, que vulnera el dret internacional: "ha arribat l'hora d'aturar l'acord entre la UE i Turquia i aquesta política inhumana de contenció i que es procedeixi a l'evacuació urgent de les persones d'aquest infern en què s'ha convertit Mória", diu el cooperant de Lesbos.

El futur sense esperança dels infants de Mòria

Més continguts de