Almenys 40 morts en un atac a un museu i una cadena de televisió de Kabul

L'atemptat coincideix amb la represa de les converses entre els Estats Units i els talibans a Qatar

THOMAS GIBBONS-NEFF / ROD NORDLAND (The New York Times)

Almenys 40 persones han mort en un atac múltiple a Kabul aquest dilluns, que ha afectat un museu de la guerra i una cadena de televisió privada. El bombardeig a la capital afganesa coincideix amb la represa de les negociacions a Qatar entre representants nord-americans i dels talibans, que es troben per segon dia amb l'esperança d'arribar a un acord per a la retirada de les tropes dels Estats Units després de 18 anys d'intervenció.

Un alt oficial de la defensa de Kabul en condició d'anonimat ha informat que entre els morts hi ha 34 civils i 6 militars, a més de 83 ferits (63 dels quals civils). Segons diverses fonts, hi ha criatures entre les víctimes, tot i que no s'ha aclarit si eren visitants del museu o alumnes d'una escola propera a la zona de l'explosió, que s'ha fet sentir a tota la ciutat.

Segons fonts oficials els atacants s'han atrinxerat en un edifici de defensa proper al lloc de l'atac. Els talibans han reivindicat l'atemptat en un missatge de Twitter del seu portaveu, Zabihullah Mujahid, que ha dit que l’objectiu era una unitat de logística i enginyeria del ministeri de Defensa.

Nasrat Rahimi, portaveu del ministeri de l'Interior, ha apuntat que un cotxe bomba ha explotat a prop del museu i del complex de televisió, i que els atacants s'han fet forts  en un edifici del ministeri de Defensa, on lluitaven amb les forces de seguretat, que els tenen encerclats.

Hi ha notícies sense confirmar que també hi ha periodistes entre les víctimes. Els talibans han amenaçat recentment els periodistes afganesos; en una declaració de fa una setmana els insurgents van dir que els periodistes que no deixin de publicar el que consideren propaganda antitalibans serien objectius legítims.

Shamshad TV, un dels principals mitjans d'informació en paixtu, comparteix un complex amb l'Organització per al Desminat i el Museu de la Rehabilitació Afganesa (OMAR). El museu conserva material de guerra del llarg conflicte de l'Afganistan, que es remuntava als temps soviètics, des d'helicòpters russos a tancs T-55.

Però el més important del museu són les mines recuperades d'arreu de l'Afganistan, el país que té més mines plantades del món, que han mort més de 30.000 civils des del 1989. Els escolars visiten el museu, que havia rebut finançament del govern dels Estats Units, per formar-se sobre els perills de manipular mines i projectils explosius.

El director del museu, Fazel Rahim, va dir que els atemptats de dilluns havien provocat danys a la cadena de televisió, que també va ser atacada per pistolers de l'Estat islàmic el 2017. "La pobra televisió Shamshad ha tornat a ser destruïda", va dir. "Alguns companys estan ferits. He sortit. La situació és dolenta". Però Abid Ihsas, el responsable d'informatius de Shamshad TV, ha explicat que han pogut reprendre les emissions 13 minuts després de l'atac.

Al museu, l'exposició, majoritàriament a l'aire lliure, acull rifles britànics, bombes de fragmentació nord-americanes, mines terrestres italianes i egípcies, peces d'artilleria oxidada i restes de caces soviètics, en un complex envoltat de parets de ciment, sacs de sorra, filferro de pues i torres de guàrdia amb metralladores. Gairebé totes les exposicions a l'interior estan pintades amb tres lletres "FFE", de 'free from explosives' [lliure d'explosius].

El museu, inaugurat el 2004, tres anys després que els talibans fossin foragitats de la capital, rep uns 1.000 visitants a l'any. L’exèrcit nord-americà va reduir aproximadament 1.228 bombes de dispersió a l’Afganistan entre l’octubre del 2001 i el març del 2002, segons un informe de Human Rights Watch del desembre del 2002.

El que no hi ha al museu s'estén a prop de 1.000 quilòmetres quadrats del país: mines antipersones, mines antitancs, restes d'explosius i trampes de guerra, segons un recent informe trimestral del Programa d'Acció contra les Mines de l'Afganistan. Des del 1989, més de 30.000 civils han estat ferits o morts per les restes explosives i els desactivadors de mines han netejat gairebé 1.800 quilòmetres quadrats del país. Això significa que l’Afganistan necessitarà dècades per acabar d'eliminar els explosius enterrats.

"Som desactivadors de mines"

“Som desactivadors de mines. No estem parlant de qüestions polítiques, estem mostrant el que passa a l'Afganistan”, explicava Rahim sobre el museu en una entrevista a finals de maig. Al voltant de 100 estudiants, majoritàriament nens, s'asseuen en un aula habilitada dins un avió rus al museu, on ensenyen els perills de les municions sense explotar. Quin aspecte tenen. Que no s'han de tocar. Que no s'hi ha de jugar. I què passa si es manipulen. Segons l’informe d’acció contra les mines, entre el gener i el març del 2019 van resultar ferits o assassinats 161 nois i noies amb aquests artefactes.

Menro, un jove de 13 anys de sisè de l'escola secundària Qahraman de Kabul, amb 34 estudiants més, visitava el museu el mes passat. Havia vist explosius enterrats al seu poble, ho havia llegit als llibres en llibres, però ara els observava, inofensius, a través d’una caixa de vidre. "Ara tinc una imatge clara de les mines al cap", va dir. "Parlaré de les mines als meus amics. Vull que sàpiguen com són de perilloses".

Copyright 'The New York Times'

Més continguts de