Amnistia Internacional acusa la UE de "còmplice" de la tortura a refugiats

L'ONG denuncia que les ajudes a Líbia potencien el tràfic i els abusos contra milers de persones

“Abans de sortir, tenia por perquè havia sentit històries de libis que detenien la gent al mar i els portaven a la presó, i allà els forçaven que demanessin a les famílies que els enviessin diners. Havia sentit històries de persones que havien mort al mar. Però encara em feia més por Líbia”. Víctor és el nom fals d’un dels immigrants que ha entrevistat Amnistia Internacional per denunciar la “complicitat” de la Unió Europea en els abusos i tortures que pateixen centenars de milers de refugiats i immigrants a Líbia, un país sense Estat ni cap estructura estable de govern.

Però malgrat el caos, Brussel·les ha confiat en aquest país per intentar frenar l’arribada de migrants per la ruta del Mediterrani central. Tancada la via grega, gràcies a l’acord amb Turquia, els Vint-i-vuit s’han encomanat als libis “sense tenir gaire consideració” sobre les condicions en què queden les persones afectades. Tot i que era un secret del domini públic, l’emissió d’un vídeo de la cadena nord-americana CNN sobre la venda d’esclaus d’africans per un grapat de centenars de dòlars ha posat al descobert la tragèdia d’aquests immigrants que queden atrapats en el seu viatge migratori en un estat fallit.

Una veritat explicada a mitges

El testimoni de Víctor, procedent de Nigèria, il·lustra bé què significa caure a Líbia i demostra que les seves pors tenen fonament. L’informe que ha fet públic Amnistia Internacional subratlla com la Unió Europea dona suport i es fa còmplice, de manera directa o indirecta, dels abusos i l’explotació dels refugiats que es donen en diversos àmbits. L’estudi assenyala tres formes de cooperació perversa en què Europa “externalitza” la tasca de mantenir netes les seves fronteres amb un estat que no ha signat cap convenció internacional d’ajuda i protecció als refugiats.

Controls a la frontera

D'una banda, assenyalen els investigadors de l’ONG, Brussel·les té acords amb líders de tribus, autoritats locals o fins i tot grups armats perquè facin controls exhaustius a les fronteres del sud del país per frenar la ruta del tràfic de persones. Fins que la guerra va ensorrar Líbia en el desgovern era un país receptor de treballadors de països de l’Àfrica Occidental i, per tant, un habitual lloc de pas que també ha atret contrabandistes.

A més, els europeus ofereixen assistència tècnica i econòmica a la Guàrdia Costanera líbia perquè intercepti les barcasses que surten de la costa en direcció a les illes italianes. Un cop detinguts, els migrants passen a engruixir els centres de detenció que gestiona el departament de Lluita contra la Migració Il·legal de Líbia, organisme que també rep el suport de la Unió. La tercera pota de la “complicitat” amb els abusos.

Presons sobresaturades

Aquestes presons són punts negres, sense condicions higièniques mínimes; els migrants s'hi amunteguen sense cap més acusació que la d’haver entrat de manera irregular al país i hi són retinguts durant temps indefinit. “Centenars de milers de refugiats i migrants atrapats a Líbia estan a mercè de les autoritats líbies, les milícies, els grups armats i els contrabandistes que solen treballar sense problemes junts per un benefici financer”, va assenyalar ahir el director d’Europa d’Amnistia, John Dalhuisen, a la presentació de l’informe a Londres. Segons l’organització, als centres libis hi ha 20.000 persones enclaustrades. Per fer l’informe, Amnistia ha entrevistat desenes de persones que relaten un rosari d’abusos: detenció arbitrària, tortura, treballs forçats, extorsió i assassinat.

Més continguts de