ESTATS UNITS

Una tribu d’Arizona lluita contra el mur fronterer de Trump

La nació Tohono O’odham s’oposa a la tanca perquè dividiria el seu territori, situat entre Mèxic i els EUA

No existeix una paraula en o’odham per definir mur. Els membres de la nació tohono o’odham, una de les reserves índies més grans dels Estats Units, s’oposen frontalment a la construcció d’una gran muralla de quatre metres d’alçada a la frontera amb Mèxic. El president nord-americà, Donald Trump, es trobarà amb la seva resistència si finalment aconsegueix que el Congrés aprovi el pressupost de 18.000 milions de dòlars per a la seva promesa electoral més polèmica.

“Si es construeix el mur serà sobre el meu cadàver”, deia Verlon José, vicepresident d’aquesta reserva índia situada al desert de Sonora, al sud d’Arizona, poc després que Trump guanyés les eleccions a la Casa Blanca el novembre del 2016. “Aquest mur -assegura- tindrà uns efectes negatius molt importants sobre la nostra manera de viure”. “Estem convençuts que un mur no és la resposta per millorar la seguretat fronterera”, subratlla.

Verlon explica que la tribu tohono o’odham -que significa el poble del desert - ha viscut des de “temps immemorials” a les terres que avui ocupen 110 quilòmetres de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Òbviament, des de molt abans que el seu territori ancestral fos dividit entre dos països, després del que en la història nord-americana es coneix com la compra de Gadsen, l’última adquisició de territori mexicà que va fer el govern dels Estats Units el 1854.

Divisió del territori

Durant anys aquesta divisió fronterera no va afectar la tribu. Els seus 34.000 membres -la majoria dels quals viuen a la part nord-americana de la reserva- creuaven a banda i banda de la frontera sense problemes per visitar familiars, fer negocis i participar en cerimònies espirituals. Ara han de mostrar targetes d’identificació tribals. Segons Verlon, un gran mur reduiria els ports de connexió entre les dues parts de la reserva i, per tant, els trajectes que ara són de 15 minuts es podrien convertir en hores.

A més, també es mostra preocupat per com afectaria el paisatge o “els animals que migren per la regió”. “Cada pedra, cada criatura, és sagrada en la nostra manera de viure”, afirma, i afegeix que la nació índia no és contrària a reforçar la seguretat a la frontera, sinó a un mur que costarà molts diners i que comportarà problemes de convivència.

Aquesta és també l’opinió del cap de la tribu, Edward Manuel. “Ja sigui aquí [a Arizona] o a Mèxic, tota aquesta terra és una de sola. Construir un mur aquí costarà molts diners, molts més dels que diuen. No ho permetrem”, va assegurar a principis de l’any passat, quan va anunciar que la reserva índia lluitaria per cada quilòmetre de la seva terra als tribunals nord-americans.

La seva resistència, per a alguns, podria arribar a ser igual d’important que la de Standing Rock de la tribu sioux el 2016 a Dakota del Nord. Els seus membres van aconseguir aturar la construcció d’un oleoducte que havia de passar per les seves terres. Tot i que, finalment, amb la victòria de Trump, el projecte va tirar endavant, molts activistes consideren que la protesta va mostrar el poder de la gent.

Ofelia Rivas és una de les ancianes de la tribu que lamenten l’impacte que ha tingut l’augment de la seguretat fronterera en les vides dels seus conciutadans. “La policia federal fronterera ens tracta com si fóssim immigrants, i això és la nostra terra”, explica a la web d’informació sobre indígenes nord-americans Native Press. Afirma que tant ella com la seva filla han hagut de suportar l’assetjament policial. “Hem de portar documents sempre per demostrar qui som”, lamenta, i explica que un cop la van parar i apuntar amb una pistola perquè creien que era una immigrant indocumentada, ja que la seva pell és morena i no parla gaire bé l’anglès.

El setembre del 1994, el llavors president nord-americà Bill Clinton va aprovar l’operació Gatekeeper, que va suposar la construcció de tanques als principals ports d’entrada de la frontera del país amb Mèxic, com San Diego, a Califòrnia, i el Paso, a Texas. L’objectiu de la mesura era aturar l’entrada d’immigrants indocumentats. Però el que va fer és que aquests busquessin altres zones per creuar la frontera, entre elles les terres inhòspites del desert de Sonora. També ho van fer els traficants de droga.

La construcció de tanques i barreres va continuar els anys posteriors. I la reserva dels tohono o’odham va treballar amb el govern de George W. Bush després dels atacs de l’11 de setembre del 2001 per millorar la seguretat a la frontera. Asseguren que es van reduir considerablement les entrades il·legals al territori i que la seva policia, amb l’ajuda de la guàrdia fronterera, intercepta cada any més de 140.000 quilos de droga.

Verlon lamenta que el govern de Donald Trump no els consulti sobre el seu projecte d’un nou mur. Per a ells, la tanca que hi ha ara al seu territori és suficient. Actualment hi ha un mur discontinu en una tercera part dels 3.100 quilòmetres de frontera entre els Estats Units i Mèxic. Trump vol doblar aquesta extensió.

Més vigilància i més detencions d’indocumentats

Trump ja ha vist prototips d’un possible nou mur, però encara no ha aconseguit finançar-lo. En els últims pressupostos federals, aprovats el març passat pel Congrés, només hi ha una partida de 1.600 milions per reparar tanques i infraestructures ja existents. Per construir el nou mur calen 25.000 milions.

Des de l’arribada de Trump a la Casa Blanca fins al 30 de setembre (quan finalitza l’any fiscal) es van deportar 226.000 immigrants sense papers, un 6% menys que el 2016. La reducció s’explica per l’efecte dissuasori que ha causat la seva presidència: menys immigrants intenten creuar la frontera. Tot i així, el nombre de deportacions d’indocumentats que fa anys que viuen als EUA ha crescut un 37%. També ho ha fet la xifra de detencions d’immigrants, un 42%, i la d’indocumentats sense antecedents criminals, un 50%.

L’abril passat Trump va afirmar que enviaria 4.000 soldats de la Guàrdia Nacional a la frontera per augmentar la seva ofensiva contra la immigració irregular. De moment, ja n’hi han arribat uns 1.600 i, en els pròxims mesos, s’espera que arribi la resta. La gran majoria de les tropes es troben als estats fronterers d’Arizona i Texas.

El govern de Trump va començar a separar nens i pares immigrants detinguts a la frontera el maig passat, després de canviar la política migratòria del seu país. Un jutge, però, va declarar que la mesura era il·legal i va ordenar una reunificació de les famílies. Uns 711 nens encara continuen separats dels seus pares.