ESTATS UNITS
Internacional 31/01/2017

Atrapats per Trump

375 passatgers, entre els 325.000 que de mitjana arriben diàriament als EUA, es van veure afectats durant les primeres 24 hores d'aplicació de l'ordre de Trump contra els refugiats i els immigrants de set països. Aquests són algunes de les històries al darrere dels arrestos

5 min
Atrapats per Trump

HAMIDYAH AL SAEEDI

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Retinguda quan anava a trobar-se amb el seu fill

Si tot hagués anat com estava previst, Hamidyah Al Saeedi, de 65 anys, hauria aterrat dissabte a l’aeroport JFK de Nova York procedent de Doha (Qatar) per enllaçar després amb un vol en direcció a Raleigh, a l’estat de Carolina del Nord, on s’havia de trobar amb el seu fill Ali Alsaeedy, a qui no veia des de feia cinc anys. No era casualitat que la seva vida com a immigrant als EUA comencés a Carolina del Nord: el seu fill, sergent de la 82a divisió aerotransportada, té la base a Fort Bragg, en aquest estat.

Però la por es va apoderar del sergent Alsaeedy quan la seva mare, sense nocions d’anglès, no es va presentar a l’aeroport de destí. El sergent va volar a Nova York, on l’esperava una realitat ben diferent: la seva mare no s’havia perdut, sinó que estava detinguda a la terminal 4 i les autoritats l’amenaçaven de deportar-la. “No em deixaven ni tan sols veure-la”, va afirmar Alsaeedy, ciutadà nord-americà.

Nascut a Bagdad, el sergent Alsaeedy ha treballat per al govern dels Estats Units gran part de la seva vida. Després de la invasió de l’Iraq l’any 2003, va ser intèrpret durant set anys de l’exèrcit nord-americà i de l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional. Pel seu servei, va rebre un visat d’immigrant especial i va anar a viure als Estats Units.

S’ha passat els últims cinc anys omplint formularis per fer possible que els seus pares poguessin anar a viure amb ell. El desembre passat, el seu pare va morir i setmanes més tard el visat de la seva mare va ser aprovat. En el moment en què el president firmava l’ordre d’immigració, divendres a les 16.42 hores, la seva mare estava pujant a l’avió des de Doha. I després va quedar atrapada a Nova York.

Amb l’ajuda d’advocats, el sergent Alsaeedy va presentar una petició per a l’alliberament de la seva mare. Però més tard rebia una trucada amb notícies desoladores: la seva mare estava a punt de ser deportada en un vol en direcció a Alemanya a les nou de la nit. L’agent es va oferir a passar-li el telèfon a la seva mare perquè li digués adeu. Ella plorava. “Esperava veure’t i abraçar-te”, li deia la seva mare, segons explica Alsaeedy. “Això no ha acabat”, li va dir el sergent.

Finalment, la seva mare no va ser deportada. Va ser retinguda més de 33 hores i emmanillada i se li va negar una cadira de rodes. Es van poder reunir amb el seu fill diumenge a la tarda.

ZAINAB AL-SABAHI

Esperant a Bagdad

Ammar al-Sabahi no ha vist la seva dona, la Zainab, ni els seus fills des que van marxar a l’Iraq l’any passat a causa d’una notícia devastadora: la seva mare i dos familiars havien tingut un greu accident de cotxe. Un dels familiars, una dona embarassada de 8 mesos, havia mort, i el nen també.

Després de treballar per a l’exèrcit nord-americà una dècada, l’any passat Al-Sabahi va poder emigrar als Estats Units amb la seva dona en qualitat de refugiats. Després de la mort dels seus familiars a l’Iraq, la seva dona hi va viatjar juntament amb els seus fills, ja que ell treballava molt i no se’n podia fer càrrec. El viatge no havia de durar més d’un mes, però van quedar atrapats a Bagdad perquè el govern nord-americà, en cas de condició de refugiat, ha de permetre el retorn al país d’origen. Al-Sabahi explica que no van entendre el reglament i que la seva dona “només volia veure la seva mare, ja que pensava que moriria”. La família tenia de marge fins a l’abril per tornar a sol·licitar el permís per tornar a entrar als Estats Units i estaven acabant el procés quan Trump va firmar el decret. L’ordre impedeix als refugiats entrar als Estats Units fins al 28 de maig. “No hi ha futur per als nostres fills a l’Iraq. Només volem una bona vida per a ells”, deia Al-Sabahi.

IBTISAM MAHMOO HUSSEIN

Privada de veure la seva mare

La mare d’Ibtisam Mahmoo Hussein, de 91 anys, està en una unitat de cures intensives en un hospital de Las Vegas, i ella no pot pujar en un avió per anar a veure-la. Hussein, de 64 anys, viu a Oman amb el seu marit, un diplomàtic jubilat, i té passaport iraquià. Diversos membres de la família Hussein-quatre germans i la seva mare, Shukriya Tawfiq Hussain- són ciutadans nord-americans.

A finals de l’any passat, Hussein va sol·licitar un visat per viatjar als EUA per poder veure la mare per primer cop des del 2013. Els tràmits es van fer ràpid i sense problemes. Per tant, tenia temps per planificar el viatge. Però fa uns dies, la seva mare es va trencar el maluc i va necessitar cirurgia.

“La meva mare està en una situació crítica”, explica Nasrin Alkafaji, una de les germanes de Hussein. Amb la prohibició de viatjar signada, ara Hussein no pot anar als EUA. Segons explica Alkafaji, la seva germana “no té males intencions, té una bona vida a Oman”. “Segueixo plorant i mirant el mòbil cada cinc minuts, demanant a la meva germana per la salut de la meva mare”, explica Hussein. Té por de “no poder veure amb vida” la seva mare.

LA FAMÍLIA DARANI

“Només som als EUA per estudiar i treballar”

Després de més de dos anys sense veure la seva mare, Shadi Darani, de 26 anys, i la seva germana, Farzaneh Darani, de 28, l’esperaven als EUA dissabte al matí. Però quan Farzaneh, una estudiant de doctorat en química a la Universitat de Delaware, va anar a recollir-la a l’aeroport de Filadèlfia, el seu rastre s’havia perdut. Les germanes van saber finalment que havia sigut detinguda i gairebé immediatament embarcada en un vol de tornada cap a l’Iran.

Shadi Darani, estudiant d’un doctorat a la Universitat Tecnològica de Michigan, diu que l’experiència ha sigut terrorífica per a tota la família. “Només som als EUA per estudiar i treballar”, va assegurar Shadi. “Ens encanta la gent d’aquí, però ara ens tracten com si fóssim terroristes. Això ens desespera i no sabem què fer. I cap títol universitari és més important que el meu pare o la meva mare”, alerta Shadi Darani.

Les germanes Darani han demanat que el nom de la seva mare no es publiqui, ja que la família encara guarda l’esperança d’obtenir un visat de turista per venir als EUA, un procés que dura uns cinc mesos. “És una professora retirada. Mai ha fet res contra el seu país o contra ningú”, explica Shadi Darani.

TAREQ I AMMAR AZIZ

Bloquejats en un país estranger

Quan aquests dos germans originaris del Iemen van aterrar a l’aeroport de Washington-Dulles dissabte al matí tenien la intenció de connectar amb un vol cap a Flint (Michigan) per reunir-se amb el seu pare. Però en lloc d’això, a Tareq Aziz (de 21 anys) i el seu germà Ammar (de 19) els van treure per la força de l’avió, els van emmanillar i els van tancar en una sala. Dues hores després, estaven volant de nou en el mateix avió de tornada a l’Àfrica. Els dos nois tenien visats d’immigració, cosa que vol dir que havien obtingut la residència permanent, ja que el seu pare, Aqel Muhammad Aziz, és ciutadà nord-americà. El seu advocat assegura que els germans van ser informats pels funcionaris de frontera dels EUA que el seu visat havia sigut cancel·lat i els van convidar a signar un document en què, sense saber-ho, van renunciar als seus drets de residència permanents. D’allà van ser enviats a Addis Abeba (Etiòpia), on han quedat bloquejats, ja que els van retirar el passaport iemenita i així no poden tornar a Djibouti, on havien viscut els últims mesos.

stats