El racisme contra els musulmans uneix Aung San Suu Kyi i Viktor Orbán

La Nobel de la pau i el populista hongarès veuen en la immigració el gran "repte" a què fer front

La immigració és el punt d'unió entre el populista primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i la líder 'de facto' de Birmània, Aung San Suu Kyi, a qui ja no li posen la catifa vermella en prestigiosos auditoris arran del seu silenci davant de les massacres amb la minoria musulmana dels rohingyes.

Els dos líders es van trobar ahir dimecres a Budapest en una trobada en què sobre la taula hi havia qüestions com la cooperació, l'economia i l'educació, però que va servir per fer visible que Suu Kyi i Orbán coincideixen en veure la immigració com "un dels grans reptes" a què han de fer front les seves societats i sobretot que veuen amb preocupació "l'augment dels immigrants musulmans".

En una nota de premsa a la web oficial del primer ministre Orbán, l'hongarès ha dit de la seva convidada que li reconeixia l'esforç que estava fent per la democràcia i la llibertat a Birmània. 

La bona entesa s'entén fent un repàs de les seves biografies. Orbán va ser el primer líder de la Unió Europea que es va oposar a la política de quotes migratòries amb què Brussel·les va proposar que es redistribuïssin 160.000 persones arribades a les illes gregues l'estiu del 2015.

Hongria exaspera Brussel·les amb una campanya que acusa Juncker d'obrir les portes a la immigració

A la negativa de Budapest s'hi van sumar ràpidament altres governs de l'Est i, finalment, el resultat del repartiment de migrants és irrisori. Orbán ha fet bandera de la seva mà dura contra els immigrants sense documentació legal, sobretot contra els musulmans, i n'ha tret bons rèdits electorals. Orbán forma part dels dirigents que s'apleguen al voltant de les tesis més crítiques amb l'actual Unió Europea i aposta perquè els països europeus reforcin el que anomena valors cristians. Les seves posicions ultranacionalistes i euroescèptiques li han valgut a Orbán l'acusació del comissionat per als drets humans del Consell d'Europa de fomentar i escampar "actituds xenòfobes, por i odi".

Els rohingyes van filmar el genocidi amb el mòbil

Des de Birmània, els aires contra els musulmans encara bufen amb més força i Suu Kyi arrossega la responsabilitat de no haver fet res perquè centenars de milers dels seus conciutadans rohingyes hagin hagut de fugir del país i trobar una mica de refugi a Bangladesh. Els birmans han evitat concedir a aquest col·lectiu, de fe islàmica, la nacionalitat, així que són apàtrides la majoria. L'ONU ha qualificat les massacres com a genocidi i el paper apàtic de la Nobel de la pau ha sigut durament criticat per molts guardonats i per activistes que durant anys van reclamar a la junta militar birmana que alliberés aquella dona menuda.

Més continguts de