Austràlia, en xoc per un segrest amb final tràgic

SydneyUn assalt de la policia australiana va acabar ahir amb el segrest durant setze hores de disset persones en un cafè en ple centre financer de Sydney. Cap a les 2.30 h de la matinada hora local la policia va irrompre a l’establiment on el segrestador, Man Haron Monis, retenia els ostatges. L’assalt va acabar amb tres morts, un d’ells el segrestador, i quatre ferits, segons la policia de Nova Gal·les del Sud.

Un grup de sis ostatges van aconseguir sortir de l’establiment moments abans que comencés l’assalt. Immediatament després, alguns dels retinguts que havien quedat dins de l’establiment van ser evacuats del lloc dels fets en llitera. La policia va explicar que havia entrat al local després que se sentissin trets a l’interior i no va donar més detalls, de manera que no se sap què va passar dins del cafè ni si els ostatges van morir pels trets del segrestador o de la policia.

El segrestador, Man Haron Monis, d’origen iranià i que va obtenir asil polític a Austràlia el 1996, tenia antecedents violents -acumulava càrrecs per assassinat i abusos sexuals- i havia protagonitzat moltes protestes a Austràlia contra la intervenció militar a l’Afganistan. Mentre retenia els treballadors i els clients de la cafeteria, els va obligar a aguantar una bandera islàmica a l’aparador de l’establiment de manera que es pogués veure des de l’exterior. El mateix primer ministre australià, Tony Abbott, va assegurar que el segrestador adduïa “motivacions polítiques”.

Al llarg del dia cinc ostatges van sortir del cafè, tot i que no es va confirmar si la sortida va ser gràcies a una negociació o si es van poder escapar. Els que van sortir ho van fer corrent, esperitats, alçant els braços en direcció als agents de policia que vigilaven la zona i amb una expressió de terror a la cara.

El cor del districte financer

La policia va acordonar la zona al voltant del cafè, un dels carrers principals del districte financer i on tenen la seu bancs, empreses i institucions de l’estat. Ahir centenars de treballadors van ser evacuats dels edificis pròxims a l’establiment. A més a més, el trànsit de cotxes, autobusos i trens al centre neuràlgic de Sydney es va interrompre totalment o parcialment en diversos moments del dia. Però per avui les autoritats van recomanar als treballadors que tornessin a la feina i que tot tornés a la normalitat. Només els que treballen dins del perímetre de seguretat que va dissenyar la policia estaven obligats a quedar-se a casa.

De fet, poques hores després del segrest, el centre financer de la ciutat tenia un aire desolat. En dies d’estiu austral com el d’ahir, quan s’acosten les vacances de Nadal, els executius se solen reunir a les terrasses dels cafès. Fan negocis sota el sol i contemplen el tràfec incessant de l’epicentre econòmic de la regió. Ahir, mentre la majoria de treballadors s’apressaven a agafar els últims autobusos cap als barris de la perifèria, l’ambient era tens. Alguns curiosos es concentraven al voltant del cordó policial, que impedia veure el lloc del segrest. D’altres miraven incrèduls a la pantalla dels seus telèfons mòbils una escena inèdita a Austràlia.

El país és un aliat militar històric dels Estats Units en la lluita antiterrorista. Austràlia va enviar tropes a l’Iraq i a l’Afganistan després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 a Nova York. Fa pocs mesos, el govern australià va decidir també unir-se a la operació militar contra l’Estat Islàmic i va enviar 600 membres de les forces armades al Pròxim Orient. Fins a 200 soldats van ser destinats als Emirats Àrabs per assistir l’exèrcit iraquià i les milícies peixmergues en la lluita contra el grup terrorista.

Una dura llei antiterrorista

El 4 de desembre el govern australià va aprovar una llei antiterrorista sense precedents que, entre altres coses, preveu castigar amb deu anys de presó els viatges injustificats a la província de Raqqa, a Síria, que l’Estat Islàmic considera la capital del seu califat. La prohibició venia acompanyada de l’anunci que les autoritats australianes han confiscat o bloquejat un total de 85 passaports de ciutadans que haurien volgut unir-se a les milícies islamistes al Pròxim Orient. Aquestes dues mesures han sigut molt criticades en un país que tem que els que volen anar a sembrar el terror a Síria i a l’Iraq acabin fent-ho a casa.

A més, des de l’octubre Austràlia està en alerta terrorista “alta”, un nivell sense precedents en la història d’aquest país i que significa que un atac terrorista és “probable”. El nivell es va elevar poc abans que l’operació antiterrorista més important que s’ha fet mai a Austràlia acabés amb la detenció de diverses persones acusades de col·laborar en el finançament de l’organització jihadista Estat Islàmic.