ELECCIONS

Àustria confia refer la unitat del país a un ecologista proeuropeu

Van der Bellen plantarà cara a la crisi de govern i a l’ascens de la ultradreta

El flamant president electe d’Àustria, Alexander van der Bellen, es va guardar molt de parlar l’endemà de guanyar les eleccions. La seva reacció de prudència correspon a la d’un catedràtic d’economia de 72 anys, exlíder d’Els Verds, que sap que després d’una tensa i llarguíssima campanya electoral -de gairebé un any- el seu principal repte com a pròxim cap d’estat serà intentar unificar un país notablement dividit.

I és que la notícia electoral no és tant que Van der Bellen guanyés diumenge amb un 51,68% de suport (sense comptar el vot per correu, amb el qual s’estima que arribaria al 53%), sinó que l’altre candidat, el populista de dretes Norbert Hofer, del Partit Liberal Austríac (FPÖ), arribés al 48,32% de vots (46%, amb el recompte de les paperetes postals). Els Verds només haurien pogut aportar al seu exlíder, que ara es presentava com a independent, un 12% dels suports. L’altre 40% procedeix dels simpatitzants del Partit Socialdemòcrata (SPÖ), del Partit Popular (ÖVP) i dels liberals NEOS. Molts electors van votar el proeuropeu Van der Bellen per evitar, de fet, un triomf de l’euroescèptic Hofer en unes votacions que s’han viscut com una cruïlla sobre el rumb que ha de prendre el país.

En la repetició de la segona volta de les eleccions presidencials, l’exlíder ecologista va millorar els resultats de la cita anterior. Al maig s’havia imposat per tot just 30.000 vots, però els comicis van ser anul·lats per irregularitats. Ara ha guanyat per 300.000.

L’estratègia de Hofer en campanya es va fer sota el missatge: “Darrere meu hi ha el poble, darrere de Van der Bellen l’establishment”. El candidat verd va reaccionar acostant-se més al ciutadà del carrer, sobretot a les zones rurals -el seu punt dèbil-, i molts alcaldes van acabar promovent el vot per ell. En la seva victòria, l’exlíder ecologista va agrair molt el suport que va rebre tant de l’SPÖ com de l’ÖVP, els dos partits que formen la Gran Coalició del govern federal.

Justament, Van der Bellen es convertirà en el primer president des de la Segona Guerra Mundial que no és ni del Partit Popular ni del Partit Socialdemòcrata. Els candidats de les formacions tradicionals van quedar escombrats en la primera volta per l’aspirant ecologista i per Hofer. Si en la segona volta hagués guanyat el populista de dretes, a l’actual executiu federal li quedarien poques setmanes de vida, perquè el líder de l’FPÖ ja va insinuar que no confiava en l’actual equip de treball a Viena i que podria possibilitar l’ascens del president del seu partit, l’ultradretà Heinz-Christian Strache, a la cancelleria.

Legislatives el 2018

“L’elecció de Van der Bellen ha demostrat que la majoria d’austríacs no volien cap canvi radical. Els austríacs han votat estabilitat i continuïtat”, va apuntar la politòloga Kathrin Stainer-Hämmerle. Si bé el president electe ja ha transmès la seva confiança en la continuïtat de la feina de la Gran Coalició fins a les legislatives del 2018, que no s’anticipin per ara eleccions parlamentàries com pretenia Hofer no significa que el govern vienès tingui un recorregut llarg. “Aquesta decisió està ajornada, no descartada”, indica el cap de l’institut demoscòpic OGM, Wolfgang Bachmayer, que adverteix que l’elector està políticament esgotat d’una coalició que no acaba de rutllar. L’SPÖ i l’ÖVP formen el govern d’Àustria des de fa quasi deu anys de manera ininterrompuda. Des de la Segona Guerra Mundial socialdemòcrates i conservadors han treballat plegats en 20 dels 29 gabinets. Però l’actual legislatura s’ha convertit en poc menys que un suplici per als dos partits, amb picabaralles i bloquejos constants i avenços menors. La desconfiança de l’elector en el sistema polític actual és enorme i això juga a favor de l’FPÖ. Si socialdemòcrates i populars es van combinant en el poder sense matisos, a ulls de molts votants els populistes de dretes es converteixen en l’única alternativa.

La victòria de Van der Bellen representa un punt d’inflexió en la política austríaca. Tanmateix, l’exlíder verd no podrà unificar un país dividit tot sol i se li reclamarà que des de la seva independència colli un govern que ha demostrat poca agilitat en la gestió. Si no se’n surt, augmentarà el perill d’ascens de l’FPÖ, amb la vista posada en el govern mitjançant unes noves eleccions. A les enquestes els populistes de dretes fa temps que obtenen xifres de més d’un 30% de suport.

Més continguts de