Àustria expulsarà 60 imams i tancarà set mesquites finançades per Turquia

El govern ultra de Sebastian Kurz assegura que la mesura "és només el principi"

Àustria expulsarà 60 imams i tancarà set mesquites majoritàriament pel govern de Turquia en una operació que ha justificat "contra l'islam polític" i que ja ha rebut les crítiques d'"islamofòbia" d'Ankara. El canceller Sebatian Kurz, conservador que governa en coalició amb l'extremadreta, ha assegurat que es tracta "només del principi" de l'impuls que el seu executiu vol donar contra el finançament internacional a grups religiosos extremistes. "Les societats paral·leles de l'islam polític i les tendències radicalitzadores no tenen lloc al nostre país", ha afirmat en roda de premsa des de Viena.
L'ordre de tancament afecta una mesquita situada a Viena vinculada a Llops Grisos, un grup turc d'extrema dreta i sis d'una petita associació àrab propera al corrent ultraconservador del salafisme, i que quedarà dissolta en territori austríac. Dels 260 imams que treballen al país, 60 han rebut l'ordre d'expulsió, així com alguns dels seus familiars. D'aquests, 40 pertanyen a l'associació austro-turca ATIB, afí al Partit de la Justícia i el Desenvolupament del president turc, l'islamista Recep Tayyip Erdogan. 
La investigació que ha acabat amb el càstig a mesquites i imams va començar a principis d'any arran de la filtració d'unes imatges de menors d'edat disfressats de soldats turcs recreant la batalla de Gal·lípolis a la Primera Guerra Mundial i embolicant als virtuals morts amb la bandera turca. Les fotografies van aixecar crítiques entre bona part de la societat austríaca i fins i tot la Comunitat de Culte Musulmà, l'associació islàmica majoritària, es va posar al servei de les autoritats locals perquè sostenia que les mesquites no disposaven de permisos per al culte, segons ha explicat l'executiu.

Amb aquesta mesura, el govern de Kurz aplica per primer cop una llei aprovada el 2015 quan el jove canceller estava al front del ministeri de l'Interior en què prohibeix explícitament el finançament de països i organitzacions estrangeres i reclama de la comunitat musulmana resident que tingui "una visió fonamental positiva cap a Estat i societat d'Àustria".
Kurz, que va arribar a canceller gràcies a un pacte amb els xenòfobs de l'FPÖ, i van basar la seva campanya electoral en missatges en contra de la migració musulmana i de frenar-ne l'arribada, acabar amb els ajuts a refugiats i demanat el trencament de relacions de la Unió Europea amb Turquia. Àustria va ser, juntament amb l'Hongria de l'ultra Viktor Orbán, el país més dur contra els refugiats tancant la frontera per als migrants que des dels Balcans intentaven arribar a Alemanya. 

La UE endureix la política migratòria pressionada per l'extrema dreta

Precisament a Ankara, a través del portaveu del govern d'Erdogan, ha assenyalat el racisme del govern austríac en aquesta mesura que, al seu entendre, "viola els principis legals universals, les polítiques d'integració social, els drets de les minories i l'ètica de la convivència" i assenyala que suposa un cop per a la normalització de les relacions bilaterals i la lluita contra la islamofòbia. 

Dels 8,8 milions de residents a Àustria, uns 600.000 practiquen l'islam, la majoria turcs o amb orígens en aquell país.

Més continguts de