DRAMA MIGRATORI

Àustria amenaça amb tancar la frontera sud per frenar els refugiats

El govern de Kurz crea un nou cos policial per controlar els seus límits territorials

El govern d’Àustria fa dies que es prepara per tancar les fronteres. La decisió d’introduir controls policials a la frontera sud, la que limita el país amb Itàlia i amb Eslovènia, podria ser imminent si Alemanya posa en pràctica l’acord entre el partit de la cancellera Angela Merkel (CDU) i els seus socis bavaresos (CSU), que preveu expulsar sense contemplacions a Àustria demandants d’asil que hagin fet la sol·licitud en un altre país de la UE.

“Estudiarem qualsevol opció per protegir la nostra població. Per això estem disposats a prendre mesures a la frontera sud del país”, va assegurar ahir el canceller austríac, el democristià Sebastian Kurz, que governa en coalició amb l’extrema dreta. L’objectiu és que els refugiats que arriben a Europa a través d’Itàlia i s’hi registren com a demandants d’asil no utilitzin Àustria per arribar a Alemanya.

El país està preparat per tancar les fronteres. El ministre de l’Interior austríac, Herbert Kickl, i el de Defensa, Mario Kunasek, tots dos de la formació d’extrema dreta FPÖ, han creat una “força de protecció de fronteres” amb 600 policies i 200 militars. L’han batejat com a Puma i pot ser mobilitzada en només 24 hores. No són simples agents que demanaran el passaport. Són policies que van equipats com els antiavalots, amb casc i escut. La setmana passada van fer un primer exercici, convenientment difós per totes les televisions del país, a Spielfeld, una població pròxima a la frontera amb Eslovènia.

“Un estat incapaç de protegir les seves fronteres quan cal perd la credibilitat”, es justificava el ministre de l’Interior austríac, present durant l’exercici de la nova unitat. En la retòrica antimmigració de la ultradreta, la paraula protecció és un mantra. I protecció ja no significa només frenar l’entrada d’immigrants econòmics que arriben a la UE de manera irregular, sinó que també s’estén als demandants d’asil, persones a les quals la llei atorga una protecció especial.

Reforma de la política d’asil

El problema de fons -a banda de l’ascens dels partits populistes i xenòfobs que han arribat al poder a Àustria i a Itàlia-és la incapacitat de la UE de reformar la política d’asil. Segons l’actual reglament de Dublín, els refugiats haurien de quedar-se al país on han fet la demanda d’asil fins que no es resolgui el seu expedient. A la pràctica, aquest principi no es compleix perquè a la UE hi ha lliure circulació de persones, de la qual també gaudeixen els demandants d’asil. Els governs europeus, incapaços d’arribar a un acord per actualitzar el reglament de Dublín i adaptar-lo a la realitat, han optat per acords bilaterals. Alemanya ja ha pactat amb diferents socis de la UE, com Espanya i Grècia, retornar al seu territori els refugiats que hagin entrat a Europa a través seu.

Però Itàlia, país a través del qual entren una gran part dels refugiats que s’instal·len a Alemanya, no ha signat cap acord. Tampoc Àustria, on Merkel planeja enviar els demandants d’asil que no puguin tornar al país on van fer la sol·licitud per rebre protecció internacional. Sebastian Kurz va insinuar ahir que no acceptaria un acord que impliqués quedar-se els refugiats que són al país veí. “Tot indica que Alemanya està preparada per prendre mesures nacionals. Però no estem disposats a firmar acords amb Alemanya que vagin en contra dels interessos d’Àustria”, va subratllar ahir Kurz.

Schengen, en perill

Si el govern austríac tanca les fronteres per evitar que hi entrin refugiats, la decisió podria tenir un efecte dòmino que posaria en perill el futur de Schengen, l’àrea de lliure circulació europea gràcies a la qual no hi ha fronteres internes a la UE. Amb la crisi migratòria, Brussel·les ha permès a certs països reintroduir controls fronterers, però sempre de manera limitada en el temps i per una causa que la Comissió Europea consideri justificada. Actualment hi ha sis països de l’espai Schengen, entre els quals la mateixa Àustria, que han introduït controls fronterers temporals. En la majoria dels casos no es tracta d’un tancament de fronteres exhaustiu amb control de passaport sistemàtic, que és el que ara es planteja Àustria.

Tot i això, el canceller -que ocupa la presidència rotatòria de la UE des de l’1 de juliol- va negar ahir davant l’Eurocambra que l’espai Schengen estigui en perill, però va admetre que continuaran els controls interns. “Els prometo que farem tot el que sigui a les nostres mans perquè a llarg termini hi torni a haver una Europa sense fronteres internes”, va subratllar.

Més continguts de