EUROPA

Àustria va a les urnes per fer un clar gir cap a la dreta

Celebra eleccions legislatives i el Partit de la Llibertat, d’ultradreta, es perfila com a segona força

“La campanya electoral més bruta”. Així ha qualificat la premsa alemanya els últims dies previs a les eleccions legislatives que se celebren avui a Àustria. Uns comicis que, si no hi ha sorpreses, suposaran la fi de la Gran Coalició (conservadors del Partit Popular Austríac -ÖVP- i socialdemòcrates de l’SPÖ) que ha governat el país durant els últims 10 anys.

Les enquestes donen com a guanyador amb poc més del 30% dels vots l’ÖVP, liderat pel ministre d’Afers Estrangers Sebastian Kurz, que, amb 31 anys, podria convertir-se així en el cap de govern més jove de la Unió Europea i de la història d’Àustria. Els ultradretans de l’FPÖ (Partit de la Llibertat d’Àustria) podrien ser segona força, per davant de l’SPÖ. Els analistes donen per fet que si les projeccions es compleixen, els conservadors de Kurz intentaran formar govern amb la ultradreta. Una coalició ja experimentada en un parell d’ocasions a Àustria. No obstant això, la normalització de la possible entrada al govern de la ultradreta suposa un nou avís sobre l’auge que viuen els moviments ultres a la Unió Europea.

Tal com va passar en la recent campanya electoral alemanya, la immigració i els refugiats han marcat l’agenda política, un guió fet a mida dels interessos dels ultradretans de l’FPÖ. El líder conservador de l’ÖVP, Sebastian Kurz, no ha dubtat a endurir el seu discurs sobre polítiques migratòries. “Farem tot el possible per acabar amb els abusos del nostre sistema social protagonitzats per la immigració”, ha dit Kurz en campanya.

Discurs populista i xenòfob

Mentrestant, l’FPÖ, liderat per Heinz-Christian Strache, no es desmarca ni un mil·límetre del discurs populista, ultranacionalista i xenòfob amb el qual podria aconseguir més d’un 25% dels vots: la criminalitat, la presumpta islamització d’Europa i el rebuig dels refugiats han sigut els seus principals temes i apunten l’efectiu gir a la ultradreta que podria viure Àustria si finalment acaba formant-se un govern entre conservadors i ultranacionalistes.

L’SPÖ tampoc no s’escapa de la crisi que viu des de fa anys la socialdemocràcia europea. Tot i el seu carismàtic líder, l’encara canceller Christian Kern, els socialdemòcrates austríacs podrien obtenir un resultat tot just per sobre del 20% i passar així a ser la primera força de l’oposició. La formació de centreesquerra pateix un enorme desprestigi a causa de les acusacions d’haver orquestrat a les xarxes socials una campanya de desinformació i intoxicació contra els conservadors de l’ÖVP: Kern assegura que el seu partit no té res a veure amb dues pàgines de Facebook que difonien històries xenòfobes i antisemites sobre el partit de Kurz.

Tres partits més petits es disputaran la resta dels vots: Els Verds, tot i haver guanyat les últimes eleccions presidencials amb el seu candidat Alexander Van der Bellen, podrien perdre més de sis punts i seran molt probablement els grans derrotats de la jornada; el partit liberal NEOS i el candidat independent Peter Pilz (esquerrà i antic membre d’Els Verds) lluitaran per aconseguir entre un 5% i un 7% del vots. Totes tres formacions podrien ser rellevants si els conservadors intenten forman un govern alternatiu a la més probable coalició amb la ultradreta.

Paral·lelismes amb Alemanya

Tot i les diferències històriques i socials entre els dos països, l’actual panorama polític a Àustria mostra una sèrie de paral·lelismes amb el seu gran veí, Alemanya: el petit país centreeuropeu veu com la constant reedició de grans coalicions ha fomentat el descrèdit dels dos grans partits tradicionals (conservadors i socialdemòcrates), cosa que ha provocat un enfortiment de l’extrema dreta, una fragmentació política i, consegüentment, també més inestabilitat institucional.

Aquesta repetició sistemàtica de grans coalicions és, en el cas austríac, encara més problemàtica que a Alemanya: l’ÖVP i l’SPÖ han governat de manera conjunta gairebé de manera ininterrompuda des de la fi de la Segona Mundial. Una sempiterna reedició de la Gran Coalició que, com ha passat a Alemanya durant l’última dècada, ha banalitzat el debat polític i transmès la sensació de manca d’alternatives reals entre la ciutadania. La ultradreta de l’FPÖ, amb una llarga trajectòria com a gran partit i fins i tot amb experiència governamental, ha sabut aprofitar com ningú aquesta situació gràcies al seu perfil de partit antiestablishment.

En aquest context, i com ja va passar en les eleccions federals alemanyes del 24 de setembre, en les quals la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) es va convertir en tercera força parlamentària, el terreny sembla preparat perquè Àustria giri un cop més cap a la dreta.

Sebastian Kurz,

el Macron austríac

Certa premsa europea l’ha batejat com “el Macron austríac” per la seva joventut -només té 31 anys-, empenta política i ambició personal. Tot i els paral·lelismes periodístics, és complicat trobar moltes més semblances entre el líder del Partit Popular Austríac (ÖVP), Sebastian Kurz, i el president francès, Emmanuel Macron. Més enllà de l’edat, Kurz aposta per una política econòmica marcada per l’austeritat i ofereix un discurs sobre polítiques migratòries molt pròxim a la dialèctica ultradretana.

Més continguts de