"La ciberguerra s'ha d'equiparar a altres formes més tradicionals de violència"

Entrevista a l'exministre de Defensa de Portugal, José Azeredo Lopes

José Azeredo Lopes va ser ministre de Defensa del govern socialista d'Antonio Costa a Portugal des de la seva investidura el 2015 fins al 2018, quan es va veure obligat a dimitir per un escàndol relacionat amb el robatori d'armament d'una base militar portuguesa. L'exministre ha visitat Barcelona per impartir una conferència a la Facultat de Comunicació Blanquerna, on és professor, sobre reptes que afronta la societat occidental en el futur.

Per què va dimitir? Quina va ser la seva implicació amb el robatori d'armament?

A la vida política si no tens sort te n'has d'anar. És molt ridícul imaginar que un ministre pugui ser conscient d'un robatori d'armament i que ho encobreixi, però la responsabilitat política va més enllà del que fas. Quan ja no ets útil, quan pots perjudicar el teu govern, és millor abandonar. Jo mai vaig voler acomodar-me del càrrec. El ministre de Defensa de Portugal sol viure en una base militar immensa, però jo vaig decidir no residir-hi, perquè mai vaig voler acostumar-me al poder. 

Segons la seva experiència al ministeri, ¿els països europeus haurien d'augmentar la despesa militar? 

Els europeus ja no podran evitar tenir més compromís militar. L'època en què érem una espècie de criatures dels Estats Units ha acabat, perquè Washington ja no vol pagar tant com ho ha fet durant dècades. A més, augmentar la despesa en defensa és una oportunitat per guanyar sobirania, autonomia i més capacitat per enfrontar els problemes. Però parlar només que cal destinar el 2% del PIB a despesa militar no és suficient. Ha d'haver-hi una certa solidaritat. Per exemple, Portugal contribueix amb els seus avions a garantir la seguretat aèria dels països bàltics, i això ha de ser comptabilitzat. No es pot calcular només el percentatge del PIB. 

Quins són els principals reptes de l'OTAN? 

L'OTAN té dificultats per afrontar problemes actuals com el terrorisme i els reptes que hi ha al nord de l'Àfrica. És una organització creada l'any 1949 i està concebuda per contenir els adversaris més tradicionals, com ara Rússia. Però ara les nostres principals amenaces són a l'Àfrica, al Magrib i a la República Centreafricana, i al Pròxim Orient. 

¿Rússia segueix sent un enemic d'Occident? 

La Rússia de la Guerra Freda no té res a veure amb la d'avui dia. Rússia pot ser considerada un adversari, però des de Portugal sempre hem dit que s'ha d'acceptar la possibilitat de negociar amb Rússia. No els veiem com a enemics. 

I la Xina? 

Portugal té una relació excel·lent amb la Xina, per començar els venem electricitat. Crec que l'aliança transatlàntica és molt important per mantenir Europa segura, i seria un gran error menystenir-la. Però, a part d'això, en termes de relacions internacionals, els Estats Units haurien d'entendre que no hem d'estar sempre d'acord amb els diagnòstics i avaluacions que fan sobre altres països. Els Estats Units i la Xina són grans superpotències i Portugal una de petita que té dret d'establir relacions amb qui cregui convenient sense cedir en els principis que considerem fonamentals. 

La ciberseguretat ha de ser una prioritat? 

La ciberguerra ha de ser equiparada a altres formes més tradicionals de violència. L'any 2007 ho vam entendre, quan Rússia va llançar un atac cibernètic sense precedents contra Estònia i va aconseguir aturar completament el país. Cap estat pot menysprear avui dia les conseqüències d'un atac cibernètic. La ciberdefensa s'ha convertit en el quart escenari d'operacions per als exèrcits: hi ha el mar, la terra, l'aire i el món digital.

Més continguts de